22/2/08
"De metacrilatus"... plafons senzills i econòmics
“Esculapi el retorn del déu”
L’exposició, de petit format i museografia evocadora, és una ocasió única per veure de prop l’escultura grega més important trobada al Mediterrani. Coincidint amb el centenari de l’inici de les excavacions arqueològiques al jaciment d’Empúries, es va restaurar l’estàtua i es va organitza aquesta exposició que després de Barcelona i Badalona passarà per Mataró en el seu viatge de retorn a Empúries.
Com a conseqüència d’un estudi i una re-interpretació de la figura i del déu que representa (ja no és Asclepi... Serapis o Zeus?) tenim un nou Esculapi (el nom es manté), amb afegits (braços i fins a 85 petits fragments més), peces que s’han tret (la serp) i un marbre resplendent. La mostra ens permetrà conèixer amb detall l’origen de la peça, la troballa al jaciment arqueològic, aquests estudis i interpretacions sobre la figura que representa i el procés de restauració.
L’exposició, produïda pel MAC, s’emmarca dins d’un projecte de Cultura per rellançar Empúries com a referent europeu en recerca i divulgació del món grec i romà.
Anirà acompanyada de material didàctic optatiu per escoles elaborat pel seu TAP...
Pirates a la vista!!

Del 6 de març al 4 de maig
al Museu de Gavà
Us presento la nova exposició que es podrà visitar en el Museu de Gavà.Una exposició que narra la història de la pirateria des dels inicis de la navegació fins als nostres dies. El món clàssic, la pirateria al Mediterrani, els pirates berberiscos, el descobriment del nou món, els pirates a l’actualitat... són presentats i es van succeint al llarg de l’exposició.
El recorregut de l’exposició permetrà descobrir la vida dels pirates, corsaris i filibusters pels mars d’Àsia, Àfrica del Nord, el Nord d’Europa, el Carib i l’Oceà Índic. Amb l’ajut de panels informatius, i d’una gran quantitat d’objectes originals i reproduccions, els visitants podran analitzar les armes i vaixells que usaven els pirates, els seus hàbits i els personatges més importants de cada període com per exemple Barbanegra o Francis Drake.
L’exposició exhibirà més de 20 objectes arqueològics originals, la majoria d’ells recuperats d’excavacions submarines d’aigües caribenyes. Altres procedeixen d’antiquaris d’España, Itàlia, Síria, Líban i Marroc. Armes, monedes, utensilis d ela vida d’abord, ampolles ... peces arqueològiques totes elles, algunes d eles quals tenen més de 2000 anys d’antiguitat.
Una gran quantitat de rèpliques a escala real completen la mostra.
Es tracta d’una selecció de rèpliques i maquetes hiperrealistes d’instruments de navegació, armes de petit i gran mida i fins a 8 figures humanes a escala real, pertament guarnides amb indumentària de l’època (s. XVI, XVII i XVIII).
Tot plegat amb una ambientació i escenografia que summergeix al visistant en el veritable món dels pirates.
L’exposició és una producció de Cultura Entretenida y Expoitiner, i contà amb la col·laboració per la seva elaboració de Sandra Y. Rodriguez, doctora en arqueologia, especialitzada en arqueologia subaquàtica y història de la navegació.
La inauguració tindrà lloc el dijous 6 de març. Hi sou tots convidats!!
21/2/08
Públic i finançament dels museus
20/2/08
El Museu als caus i als esplais:
Sempre que pensem en els museus i en el públic més jove, el primer que estem acostumats a veure o a pensar es en l’escola i l’institut, en l’àmbit de l’educació formal, i nosaltres mateixos sovint tenim el record d’aquest per allò viscut dins la nostra experiència escolar.
Les possibilitats que ens dona el museu però crec van molt més enllà de l’educació formal i els seus continguts curriculars. Els museus poden esdevenir també espais participatius on el visitant no sigui passiu sinó que interactuï amb els continguts d’aquest, que els pensi, l’interpreti i el crei. És important, en aquest sentit repensar, inventar formules d’actuacions amb altres agents socials de la nostra ciutat.
Un d’aquests agents, crec que amb molta importància, són les entitats de lleure, o esplais i agrupaments escoltes "caus", és a dir aquelles entitats que es dediquen voluntàriament o per militància, a educar en espais no formals. En general aquest és un públic que veiem allunyat del museu i que se’ns fa difícil la seva participació. Tot i així són moltes les coses que el museu pot aportar a les entitats de lleure i moltes altres que aquestes poden aportar als museus. Si l’objectiu dels caus i esplais generalment és educar persones conscients, crítiques i transformadores, el museus i sobretot els museus locals generalment ens poden donar milers d’oportunitats per treballar temàtiques en aquest sentit, ser conscients de la pròpia història i veure el reflex a la societat d’avui, descobrir secrets del museu, reflexionar sobre el propi espai, o relacionar les activitats del cau o l’esplai amb les temàtiques de les exposicions o viceversa… per tant el museu s’ha de mostrar davant d’aquesta com un equipament cultural, com un espai de recursos, que aporti informació, eines de treball, complements per les activitats que realitzen aquestes entitats, per tant no haurem d’oferir activitats dissenyades de manera que els esplais siguin visitants passius, sinó que hauríem de buscar eines, mecanismes de col·laboració amb els monitors o caps i responsables d’aquestes per realitzar activitats conjuntes o que aquestes puguin realitzar activitats en relació al museu.
Per al museu aquesta relació no tan sols pot significar ampliar el seu públic captiu d’edat escolar que a simple vista podria semblar repetitiu i sense gaire interès, sinó que també permet acostar a aquest públic captiu d’una forma diferent a l’habitual i per tant que generi en el seu conscient una experiència d’aquest, vivencial, de lleure i no obligatori o formal. Al mateix temps ens permet la relació i cooperació amb un públic jove sovint allunyat del museu, que són els responsables d’aquestes entitats, i que podran veure els museus com a equipaments culturals, espais de referència d’on no s’allunyaran si les experiències són positives i participatives. I finalment haurem de considerar que aquestes entitats treballen en xarxes i participen per tant amb un ampli circuit d’altres grups de joves, entitats, organitzacions, etc. Així amb una bona relació i cooperació estarem al mateix temps generant nous usuaris dels museus que tindran i pensaran noves formes de relacionar’s-hi
19/2/08
Aprofitar la intel·ligència col·lectiva

A partir dels anys 60-70, comunitats d’experts informàtics, autodenominats hackers, compartien de forma cooperativa les seves habilitats per a crear noves possibilitats tecnològiques. Així s’iniciava a la xarxa una de les primeres pràctiques de col·lectivització del saber, a mesura que augmentava l’intercanvi obert, lliure i gratuït; i que començaven a sonar paraules com "innovació cooperativa", "construcció social de la tecnologia" o "propietat comunitària".
Des d’aleshores, han proliferat conceptes com Intercreativitat (Berners-Lee, 1996); Intel·ligència col·lectiva (Lévy, 2004); Multituds Intel·ligents (Rheingold, 2002); Saviesa de las Multituds (Surowiecki, 2004) i Arquitectura de la Participació (O’Reilly, 2005)…que han posat de manifest que la Web 2.0 no ha estat tant fruit d’un avenç tecnològic com d’una innovació d’ordre social: no ha inventat la col·laboració entre persones però sí que ha ofert un espai nou on dur-la a terme. A partir d’aquí, la dificultat sembla recaure en la manera en com es gestionen i moderen aquests coneixements i què se n’extreu d’aquests entorns col·laboratius.
Per a tot això, el llibre pot ser-nos útil com un apropament teòric a tot aquest terreny, i a més a més, proporcionar-nos un munt de bibliografia complementària i específica; recursos, eines i documents penjats a la xarxa (mireu les notes de final de capítol) i experiències concretes en diverses direccions. No hi ha referències directes a projectes relacionats amb museus, però la inspiració pot rajar d'alguna banda...!
A més a més, hi trobarem:
- exemples de pràctiques col·laboratives (entre elles, els blocs)
- els usos educatius que en podem extreure (elearning) que potser podriem aprofitar per inspirar-nos per a les activitats didàctiques
- un repositori de recursos i eines a la xarxa (per gestionar blocs, per.ex.)
- reflexions crítiques entorn la marginació d’alguns sectors socials dins d’aquestes tecnologies, la poca qualitat de continguts, diferència entre soroll/coneixement; les fal·làcies de la democratització de la xarxa, etc.
- el paper de la telefonia mòbil a la xarxa
Recursos que mouen el món
Aquest any, el cicle de conferències que organitza anualment el Museu Arqueològic de l'Esquerda porta per títol "Recursos que mouen el món. Rutes comercials a través de la història". Com el nom indica, es tracta d'un recorregut per la història a partir de diversos recursos que han impulsat la creació de rutes internacionals de comerç. Les diferents matèries ens situen també a diferents moments històrics, des de la variscita, en el neolític, passant pel metall, la seda i finalment el petroli, font de nombrosos conflictes a l'actualitat. Així, amb aquesta darrera conferència, el cicle transcendeix l'interès històric per abraçar també altres àmbits, com la geopolítica i la situació actual dels recursos.
La primera conferència va tenir lloc el passat dissabte 16 de febrer de 2008, amb el nom"La febre de la variscita. Els intercanvis en el neolític", a càrrec de Josep Bosch i Argilós, conservador del Museu de Gavà. Aquestes són les conferències que completaran el cicle:
- Dissabte 23 de febrer, "De la mena al metall: un llarg camí de producció metal.lúrgica", a càrrec d'Oriol Amblàs, professor de l'Escola d'Art de Vic.
- Dissabte, 1 de març, "Les Rutes de la Seda: 5000 anys de comerç internacional", a càrrec de Sebastian Stride, arqueòleg especialista en l'Àsia Central (Universitat de Barcelona).
Dissabte, 8 de març, "La gestió dels recursos a l'actualitat. Les contradiccions del progrés", a càrrec de Xavier Rovira i Vilaró, enginyer i empresari.
Totes les conferències tindran lloc a la Sala d'Actes de la Biblioteca Bac de Roda, c. Bac de Roda, 1 Bis. Roda de Ter, a les 19 h.
La conferència de la variscita va ser molt interessant. Em sap greu no haver penjat aquest article abans, vaig tenir problemes tècnics!
18/2/08
Dones del món
Es tracte d'un recull de peces, totes fetes per dones, de les diferents exposicions que han anat fet durant aquests cinc anys, en cada una d'elles es centraven amb una cultura diferent, i per ella triaven un tipus de material suport en el qual projectar la seva idea, aquest relacionat amb la zona geogràfica treballada.
En aquesta exposició de clausura del certamen s'exposen les millors dues peces de cada una de les exposicions fetes anteriorments, així com un audiovisual amb el resum de les conferències fetes durant tot aquest temps per especialistes de la situació de la dona en diferents llocs del món.
Així doncs crec una proposta enceretada en l'exposició temporal, ja que podem veure la visió de la dona catalana a través de l'art, de la situació de la resta de dones del món, creant un vincle de cultures, una de les claus per entendre la resta de cultures és primer de tot saber com les veiem nosaltres mateixos.
En xarxa!

Potser seria interessant que del conjunt d’aquestes propostes es pogués formar una xarxa, per tal de que la gent interessada en les rutes de Viladecans, també s’interessi per les de Cerdanyola, etc. Però perquè això sigui així, han de ser visibles totes alhora. Per a que els usuàris vegin i comprenguin la xarxa que hi ha al darrere, l’hem de fer visible a partir de la manera en com presentem aquesta informació. Caldria d'enxarxar la informació!
Penseu que ens seria útil?