9/5/08

CURS D´ART CONTEMPORANI AL MUSEU JOAN ABELLÓ DE MOLLET


Art i societat. Les pràctiques artístiques i el món real.

Des del Museu Joan Abelló volem apropar les pràctiques artístiques actuals al públic. Aquest cop ho fem mitjançant un curs a càrrec de la profesora de Historia de l´Art de la Universitat de Barcelona Pilar Bonet. Articulat en quatre temes, es pretenen analitzar el context històric i social en què es produeixen els comportaments artístics dels darrers anys. La crítica del consum, el paper de les minories, la defensa de la natura, la convivència intercultural, la igualtat sexual i la violència de gènere, són algunes de les preocupacions i els debats socials en què participa l'art utilitzant les formes i els missatges de la cultura popular per fer una reflexió conjunta entre l'art i la vida . En aquest sentit, el coneixement de les pràctiques artístiques contemporànies pot facilitar una millor interpretació del món que ens envolta, mitjançant la lectura d´artistes nacionals i internacionals.
Programa del curs
DIMARTS 20 DE MAIG DE 18 A 21H.
1. Art i memòria històrica. La pau i els conflictes. La genealogia androcèntrica, projectes artístics contra la discriminació sexual. La guerra civil espanyola: Francesc Abad.
2. Art i identitat sexual. La construcció de la identitat sexual. La genealogia androcèntrica, projectes artístics contra la discriminació sexual. Feminisme i teoria queer : Catherine Opie.
DIMARTS 27 DE MAIG DE 18 A 21H
3. Art i acció política. Globalització i consens polític. Teories de la producció i el consum, projectes artístics contra la dictadura política i econòmica. El llenguatge i el poder: Antoni Muntadas.
4. Art i metròpolis Arquitectura i urbanisme, formes de convivència. Ciutat, paisatge i explotació immobiliària, projectes artístics contra el frau i la marginació. Arquitectures emocionals: Stalker.
Aquest curs és GRATUÏT i organitzat amb la Diputació de Barcelona. LA INSCRIPCIÓ ES POT FER AL MATEIX MUSEU, PER TELÈFON (93 544 50 99) o PER CORREU ELECTRÒNIC. (
museuabello@molletvalles.cat)
*Imatge de l´obra d´Antoni Muntadas España va bien (1999)

LES AVENTURES DEL CAPITÀ MIRAMBELL




Aquests dies s’ha obert la inscripció al taller Construïm un conte, activitat desenvolupada a través de la regidoria d’educació amb el Pla educatiu entorn i el Museu de Nàutica del Masnou. Adreçat al cicle de primària, l’objectiu del taller és endinsar als nens en el patrimoni cultural local mitjançant el component mitològic i fantàstic que comporta el gènere literari del conte. Els nens parteixen de la narració històrica de les aventures del capità Mirambell per desenvolupar un relat on es materialitza la història i s’inclouen nous personatges d’altres cultures i així fer-los partícips i protagonistes de la història del Masnou. A partir del material lliurat, els nens escenificaran el conte amb titelles.
Us explico la història:
Joan Mirambell i Bertran va néixer al barri mariner d’Ocata el 27 de febrer de 1796. El llibre de matrícula que es conserva al Museu de Nàutica del Masnou ens fa un retrat del capità en plena joventut: era d’estatura regular, pell blanca, ulls blavencs, celles i cabells castanys, front regular, nas ample, llavi i boca grossos i barba espessa. L’esdeveniment pel qual es coneix al capità Mirambell va tenir lloc quan aquest tenia 39 anys d’edat. Comandant la pollacra-goleta Constancia i acompanyat pels pilots Pau Farrés, de Vilassar de Mar, i Ferran Torres, d’Arenys de Mar, va carregar les bodegues del vaixell amb vi, oli, ametlles i avellanes i va partir del port de Tarragona. Va dir que es dirigia cap a Rio Grande (Brasil), tot i que la intenció era arribar a Montevideo, ruta tancada als vaixells espanyols com a conseqüència de la Guerra de la Independència d’Amèrica.
Al gener de 1835 la pollacra-goleta Constancia van entrar al port de Montevideo arborant bandera brasilera. En descobrir-se la seva nacionalitat, el capità Mirambell i la seva tripulació van ser empresonats. Abans d’ésser jutjat, el president de la República, el general Ribera, el va rebre i va escoltar les seves paraules: "Senyor president, vinc en missió de pau. Parlem el mateix idioma, la mateixa sang corre per les nostres venes i no puc creure que em facin mal per venir a establir llaços comercials. La meva Constancia no és pas un vaixell de guerra."
El president es va quedar sorprès per l’audàcia i les raons de Mirambell i el posà en llibertat. Abans de la seva partida, el General Ribera lliura al capità un document que permetria les relacions comercials entre Espanya i l’Uruguai. Tot i que en arribar a Cadis no es va acceptar la validesa del document, els catalans sí que van saber aprofitar les possibilitats que l’acció del capità Mirambell havia plantejat, obrint-se així el trànsit comercial marítim entre els dos països.

Projectes de gestió cultural en línia


El passat dia 8 de maig es va celebrar a la seu de la UOC, com ja us vaig anunciar, una jornada sobre Gestors Culturals en línia.

El seminari pretenia donar eines als gestors culturals i conèixer les seves necessitats informatives pel que fa a la col·laboració que es pot establir amb altres institucions a través de la xarxa, a banda de presentar tres exemples de projectes ubicats a Catalunya, Holanda i Croàcia.


Jo vaig poder assistir a les dues primeres sessions en què Angela Plohman i Katherine Watson del Labforculture presentaven les propostes des d'Holanda; i l'exposició d'Elena Mendlewicz i Glòria Lorent del web de l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC).


De la PRIMERA SESSIÓ, les idees principals que vaig poder extreure són les següents:


A partir del projecte que estaven duent a terme des de la plataforma Labforculture es va fer un estudi sobre l'us d'aquestes eines participatives i col·laboratives en xarxa (compartir/cercar informació, comunicar-se amb els altres) i es va arribar a la conclusió que les eines socials eren poc usades en aquest context professional.


Així, les tasques del gestor cultural es podrien resumir principalment en tres: creació (informació, conservació,...); connexió (desenvolupament d'audiències,...); i col·laboració (desenvolupament professional, xarxes,...).


La majoria de vegades el sector cultural es troba tancat en sí mateix i és necessari obrir-se a la societat i tenir-hi un paper. Algunes de les propostes i/o projectes que estan funcionant en aquests moments a la xarxa en aquest sentit són:




Sobretot es tracta d'usar aquestes eines de forma interconectada, ja que l'important no és l'eina en sí sino la possibilitat que aquesta pugui permetre una col·laboració/participació.


Es tractaria, doncs, d'eines que possibilitin la interconexió entre el món off line (la vida real) amb el món on line.


D'altra banda, en la SEGONA SESSIÓ es va fer la presentació del web de l'APGCC, renovada el 2005. Es tracta d'una associació que compta amb 600 socis i amb un pressupost de 82.000 euros. Des del web es promou la participació interactiva dels socis a diferents nivells.


Els objectius de la pàgina web, en el moment en què es va decidir renovar, van ser, entre d'altres, que servís de plataforma per la difusió d'activitats, desenvolupar una comunitat virtual i la captació de nous professionals.


La pàgina permet l'accés als usuaris a través de diferents nivells de participació: 1) usuaris no socis, a qui es permet veure les activitats de l'agenda, les informacions generals de l'associació, etc. ; 2) usuaris socis, a qui es permet l'accés al correu personalitzat, la participació en blocs/fòrums, etc.; 3) usuaris membres de la junta, els quals estan inclosos dins d'una comunitat virtual de debat i tenen accés a documentació digitalitzada de l'associació


El web ofereix la possibilitat d'incloure entrades a l'agenda (tant als socis com als no socis) que són pautades per un Administrador que revisa els continguts i posterioment són publicades, a més, té conexió directa amb la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales (FEAGC).


Espero que us hagi resultat interessant. Crec que sessions com aquesta resulten molt enriquidores i obren noves perspectives que podem aplicar a nivell dels nostres museus, especialment per les facilitats d'accés a aquestes tecnologies i el baix cost que tenen. Només hem de tenir una mica de voluntat per aplicar-les!


6/5/08

LVDI FLORALIA

Conta el mite romà que un dia de primavera Zèfir, el déu del vent de l'oest, va veure una nimfa passejant,la ninfa Cloris, i s'en va enamorar perdudament d'ella. Com a mostra del seu amor la va nomenar la seva estimada de les flors tot concedint-la el poder de germinar les llavors i els cultius...

Bé, aquesta introducció mitològica per fer-vos partíceps que des del Museu de Sant Boi encetem enguany -tot esperant que tingui continuïtat- un nou projecte amb la voluntat d'apropar la cultura romana mitjançant l'esport, i per assolir aquesta tasca,doncs, s'ha treballat conjuntament amb la Unitat de Promoció Esportiva de l'Ajuntament.Els Jocs de Flora se celebraven en l'Antiga Roma entre el 28 d'abril i el 3 de maig per demanar el favor dels déus (i en especial de la deesa de la primavera, Flora) en la propera collita, enmig d'un ambient de diversió on la gent es vestia amb colors vius i alegres que simbolitzaven l'esclat de la primavera.

Esports ja col·labora, amb molts bons resultats, amb Educació des de fa més de deu anys (diria per experiència pròpia que fins i tot més de quinze) promocionant esports que es practiquen a la localitat, però ara amb aquesta iniciativa es volen donar a conèixer els esports que jugaven els nostres avantpassats romans.

Aquest any els jocs escollits han estat l'Expulsum Ludere, es tracta d'un joc similar al handbol que es jugava al carrer o a les termes, els elements bàsics del qual eren una pilota gran que gairebé rebotava i una paret fent de porteria. Per altra banda l'Harpastum, molt semblant al rugbi i que es jugava en un gran camp rectangular amb una pilota petita, dura i pesada.

La primera fase d'aquest projecte, que va començar el 17 d'abril, consisteix en el desplaçament de monitors del nostre museu a les escoles de primària per dur a terme l'aprenentatge dels jocs, aquests s'han preparat i escollit en consens amb els mestres d'educació física. A més també treballaran el tema de la indumentària perquè l'atrezzo s'el faran ells mateixos. Val a dir que hi participen tots els centres públics, amb un total aproximat de sis cents alumnes de Cicle Mitjà.

La cloenda es repartirà en dos dies: el 6 i el 8 de maig i tindrà lloc a l'estadi de futbol Baldiri Aleu, l'acte anirà precedit d'una pompa triumphalis per donar l'entrada a cada centre que serà cridat amb el seu nom romanitzat.




5/5/08

Prova pilot...


El passat dimecres varem rebre un grup de l'Associació Catalana per a la Integració dels Cecs (ACIC) per avaluar el nou recorregut accessible que em plantejat i que tots coneixeu. Abans de la visita varem elaborar una fitxa d'observació amb tot allò que voliem validar de la nostra proposta i varem recollir els comentaris, els suggeriments i les idees que van compartir amb nosaltres. La conclusió de l'experiència és que realment quan es planteja una activitat per a un públic específic s'ha d'avaluar perquè són ells els que realment seran usuaris d'aquells recursos, i són ells qui en realitat poden fer que les nostres propostes millorin. Va ser una tarda-nit clau, i ara sí, definitivament, validem el nou recorregut amb idees noves a incloure.

TALLER INTERGENERACIONAL DE FOTOGRAFIES DEL MASNOU


El darrer mes d’abril, es va realitzar el Taller intergeneracional de fotografies antigues del Masnou, on gent gran i nens es van trobar a l’Arxiu Municipal per parlar de com era Masnou i com és ara, d’oficis que s’han perdut i dels costums dels masnuvins del segle passat. A partir de la projecció de fotografies del fons de l’Arxiu Municipal, avis i nens van reflexionar sobre els canvis que ha patit el paisatge, els edificis i les maneres de gaudir el temps lliure, canvis que han transformat les mentalitats i, fins i tot, les escales de valors.


Aquest taller s’ha ofert a les escoles del Masnou per tots els cicles i participen quatre persones grans implicades en la vida del poble i de gran capacitat comunicativa. Amb el taller els nens coneixen la història més recent del seu poble explicada a partir d’imatges i d’experiències viscudes en primera persona. D’aquesta manera s’endinsen de manera directa en el patrimoni històric de la seva vila i descobreixen com era la vida dels seus avis quan tenien la seva edat, un món diferent i distant en el temps però, a l’hora, proper i amb el que es poden identificar.