Goethe, els museus i el Ginkgo Biloba

Fa uns dies, cercant informació per a documentar un nou itinerari vaig anar a parar al web d’un museu ben curiós: el GINKGO MUSEUM, WEIMAR, un museu dedicat al Ginkgo Biloba, l’arbre més antic del món.

És una espècie originària de Xina i Japó, i és popularment conegut com arbre de l’eterna joventut ja que existeix des de fa més de 270 milions d’anys. Va ser un dels pocs supervivents a la bomba d’Hiroshima i s’ha conservat fins els nostres dies gràcies als monestirs xinesos, què el veneren com a arbre sagrat. Poden arribar a viure fins 3000 anys i a més, és molt apreciat per les seves propietats medicinals: com a bon vasodilatador està indicat per a úlceres i varius, recomanat com a tractament preventiu de l’alzheimer, l’envelliment i també com a bon remei contra l’asma.

La fulla d’aquest arbre, en forma de ventall, s’ha convertit en l’emblema de Weimar i tal és la seva popularitat que fins i tot la ciutat ha volgut dedicar-li un museu. Quin és però, el motiu d’aquest màrqueting “intel·ligent”? la resposta la trobem en Goethe (1719-1832). El gran geni, en el seu llibre Divan dOrient i Occident, va incloure un poema dedicat al Ginkgo que tenia en el seu jardí. A més, incorporà sota l’escrit dues fulles del propi arbre ... no ho trobeu romàntic?

Després de totes aquestes investigacions hem sabut que a Viladecans comptem amb diversos exemplars de Ginkgos fins ara desconeguts, i no hem tingut cap dubte alhora d’incorporar-lo en el nostre itinerari, si més no, ara també forma part de la nostra història.

GR 31/5/1938 Bombardeig de Granollers.

Francesc Macià, proclamació Segona República.

Proclamació Segona República a Granollers.


Proclamació Segona República a Granollers.

Fets d'octubre de 1934, Ajuntament de Granollers.

Crema de l'Església de Sant Esteve de Granollers.

Avions italians Savoia 79.

Destrucció de la Plaça de La Porxada, 31/5/1938.

Refugi antiaeri Plaça Maluquer i Salvador.

El Museu de Granollers inaugura el proper dia 30 de maig l’exposició GR 31/5/1938 Bombardeig de Granollers, comissariada per Joan Garriga i dissenyada per Vicenç Viaplana. Aquesta exposició s’ha fet en motiu dels 70 anys del bombardeig que va patir la ciutat, un fet terrible que ha marcat la història recent de la vila i que no ha de caure en l’oblit; l’exposició ens parla de la Segona República i de la Guerra Civil, al final hi trobem un petit documental amb testimonis que visqueren els fets. En relació amb aquesta, també es fa un itinerari pel centre de la ciutat, passant pels llocs on van caure les bombes, i finalitza amb una visita a un refugi antiaeri situat en el centre de la ciutat, a la Plaça Maluquer i Salvador. El Museu de Granollers us convida a conèixer una mica més la història de la seva ciutat i fer una reflexió del període que va de 1931 a 1939, tan determinant en la història del nostre país.

Jornades de portes obertes al refugi de la Plaça Maluquer i Salvador:

Dies 27, 28, 29 i 30 de maig de les 18h a les 20h.

Dies 31 de maig, 1, 7 i 8 de juny de les 11h a 13h i de les 18h a les 20h.

Visites guiades del 27 de maig al 13 de juny, públic escolar i públic general, trucar al Museu de Granollers per fer la reserva.

VOLS SER IBER DURANT UN DIA?

Aquest cap de setmana (17 – 18 de maig) en tindràs l’oportunitat a la 11a Festa Ibera al Poblat Ibèric Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet.

Durant dos dies els ibers tornen al poblat per ensenyar a la gent del s XXI com vivien, com treballaven la ceràmica, els teixits, el metall, com construïen o quins eren els seus rituals de culte. Amb l’elaboració de diversos tallers tals com la caça, els collarets, la mòlta de gra, el mosaic, les llànties, els jocs etc hom podrà endinsar-se en aquesta antiga cultura i en els seus costums, tot acompanyat d’un bon tast ibèric.



Horari de la Festa:
De 10 a 19 h

Informació:
Museu Torre Balldovina
Tel. 93 385 71 42

Novetat!
Servei de transport públic especial, des del Mirador dels Ibers del Parc Sandino (parada bus 800 c/ Còrdova) al jaciment.

Aigua Clara, Aigua tèrbola

Heu fet mai una degustació d'aigües de flors?Aquest diumenge d'11 a 13'30 a ca n'Amat teniu l'oportunitat de tastar-les en un petit taller basat en el tacte i en el gust. El tast és en realitat la darrera part d'un itinerari que recorre tots aquells indrets de Viladecans on l'aigua ha tingut importància: les rieres i els torrents, els pous , les mines , les rierades i les fonts. Serà una bona manera de retre homenatge a l'aigua, el bé més preuat des de l'antiguitat i imprescindible en les nostres vides.

Per apuntar-vos a l'activitat podeu enviar un correu electrònic a canamat@viladecans.cat o bé al telèfon: 936 351 880.

Si el tast d'aigües de flors us ha cridat l'atenció, també podeu experimentar a casa vostre amb tot tipus de flors comestibles per cuinar i decorar els plats més vistosos, en aquest enllaç he trobat una recepta d'una amanida d'aromes amb molt bona pinta, tot un plaer pels cinc sentits, que vagi de gust!

Viatge per la Pell d'Igualada

El passat mes de febrer va començar la tercera temporada de les Rutes Teatralitzades per Igualada. Es tracta d’una proposta de l’Ajuntament d’Igualada i la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya que dóna a conèixer el patrimoni industrial de la ciutat.

El pròxim diumenge 9 de març a les 12 del migdia, com cada segon diumenge de mes i de la mà d’en Xatet, mestre adober, tindreu de nou l’oportunitat de fer un viatge per la pell d’Igualada.

Aquesta ruta ofereix una visita teatralitzada pels principals escenaris del patrimoni industrial adober de la ciutat: el barri adober i el Rec, algunes indústries modernistes, i una adoberia inèdita del segle XVIII. Descobrireu les característiques arquitectòniques dels seus edificis i les seves peculiars formes de treball.

Durant la caminada també es visiten altres elements històrics de la ciutat, com els portals medievals que encara es conserven de la muralla que envoltava l’antiga Igualada, les places i la seva evolució històrica, com la plaça de Pius XII on va néixer la ciutat el s. XI. A més de passar per edificis del nostre patrimoni industrial adober com “Cal Pau del Pèl” una de les adoberies més antigues que es conserven, Cal Sabaté “la catedral dels blanquers”, d’estil modernista i visitar Cal Segall del s. XVIII que conserva intacte l’aspecte de les velles adoberies, i Curtits Badia que és un empresa puntera en el món de la pell i està punt de fer els seus 120 anys de funcionament.

La ruta acabarà a l’antiga adoberia de Cal Granotes, secció del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia on s’oferirà un suca-mulla i barreja per a tots els participants.

Punt de sortida: Oficina de difusió cultural i turística
c. Garcia Fossas, 2 (al costat de la Pl. de la Creu)
Telèfon d'informació i reserves: 938 019 116 / 938 046 752

Preu: 3 €
Gratuït fins a 12 anys i carnet del club super 3
Descomptes: 1,5 € per a majors de 65 anys, aturats, pensionistes, família nombrosa i estudiants que puguin acreditar la seva condició.

El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure

El 1 de març es presenta, al Museu Municipal de Nàutica del Masnou a les 19 hores, l’edició d’El cementiri de Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI), treball d’investigació fruit de la Beca de Recerca Local 2006 que biennalment concedeixen l’Ajuntament del Masnou i el Patronat del Museu Municipal de Nàutica.

Al mateix acte es convocarà la IV Beca de Recerca Local, amb la presentació de les bases a concurs. Aquesta Beca s’atorgarà l’octubre de 2008 al millor projecte inèdit d’investigació en el camp de les ciències socials, humanes i científiques referit a la vila del Masnou o a l’entorn.

Des del 2005, el guanyador de la Beca de Recerca és publicat dins la sèrie La Roca de Xeix, publicació amb l’objectiu de consolidar-se com un referent de la recerca del patrimoni, amb renom i lligada profundament al municipi.

En aquesta ocasió l’estudi ha recuperat la memòria històrica del Masnou a través del seu cementiri, espai on es localitzen dades importants sobre persones i fets que han conformat la identitat i la història del municipi. Així mateix, l’anàlisi tracta el cementiri des del seu valor artístic, amb panteons i escultures obra d’importants artistes i arquitectes. L’estudi també ha estat tractat l’aspecte sociològic. Per exemple, es pot apreciar com, des de la inauguració del recinte fins a principi del segle XX, les grans famílies del Masnou van fer grans panteons de la mateixa manera que s’havien fet grans cases. Fins i tot hi haurà algun propietari que voldrà reproduir casa seva a mode de panteó, com una llar d’eternitat.

Els autors de la recerca, Marta Roig Lerones i Miquel Rico Vázquez, acompanyats de la projecció d'imatges, presentaran el cementiri i el seu context artístic en relació a la resta de Catalunya.

El diumenge dia 2 de març de 2008, a les 11.30 hores, es farà un itinerari guiat pel cementiri a càrrec de l’autor i l’autora de l’edició.

Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Carrer de Josep Pujadas Truch, 1 A
El Masnou 08320

En xarxa!

Amb la posada en marxa del grup de discussió i del bloc, hem començat a treballar en xarxa. En pocs dies han anat sorgint propostes de diferents Taps per crear entorns virtuals de dinamització de les activitats dels museus respectius. Una de les propostes coincidents ha estat la de crear blocs –independents o dins de les webs ja existents dels museus- per donar veu a les rutes i visites extramuros.

Potser seria interessant que del conjunt d’aquestes propostes es pogués formar una xarxa, per tal de que la gent interessada en les rutes de Viladecans, també s’interessi per les de Cerdanyola, etc. Però perquè això sigui així, han de ser visibles totes alhora. Per a que els usuàris vegin i comprenguin la xarxa que hi ha al darrere, l’hem de fer visible a partir de la manera en com presentem aquesta informació. Caldria d'enxarxar la informació!

Potser estaria bé treballar a partir de plantilles comunes, que els blocs tinguessin links als altres blocs que també desenvolupen activitats en la mateixa línea, investigar si existeix alguna plantilla que fos sensible a les actualitzacions dels altres blocs, etc.

Penseu que ens seria útil?

Dificultats tècniques?

Com donar a conèixer Cerdanyola... i no morir en l'intent!

La meva tasca en el Museu de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental, Barcelona) és la d'elaborar rutes culturals per la ciutat (tenint en compte tant el patrimoni natural, l'arquitectònic, camins antics, festes i tradicions, comerços tradicionals, etc.) . Amb aquest tipus de ruta es vol combinar un recurs cultural (com és mostrar el patrimoni, o fomentar la identitat de ciutat), amb un recurs de tipus turístic (que serveixi per atraure visitants de fora), a més d'incentivar l'economia local (a través del coneixement del comerç tradicional). Algunes idees que vull proposar són les següents:

- Rutes per conèixer la ciutat, dirigides a persones nouvingudes o que vulguin conèixer quin patrimoni té la ciutat: en què s'incloguin elements del patrimoni natural, arquitectura popular, arquitectura d'estiueig, camins antics, masies, etc.
- Rutes per les obres d'alguna personalitat històrica rellevant per a la ciutat, especialment pel que fa a arquitectura o pintura (l'arquitecte Balcells o el pintor Togores)
- Rutes per la Cerdanyola verda, que englobarien rutes per Collserola, pels parcs de la ciutat i visites als elements naturals més rellevants a nivell històric; aquestes es poden combinar amb elements patrimonials arquitectònics o amb antics camins, per exemple.

En una segona entrega us faré arribar d'altres propostes que tinc. També estic reflexionant com és el format que haurien de tenir (tríptic, díptic,...) i el tipus de difusió que se n'hauria de fer.