Fa uns dies, cercant informació per a documentar un nou itinerari vaig anar a parar al web d’un museu ben curiós: el GINKGO MUSEUM, WEIMAR, un museu dedicat al Ginkgo Biloba, l’arbre més antic del món.
És una espècie originària de Xina i Japó, i és popularment conegut com arbre de l’eterna joventut ja que existeix des de fa més de 270 milions d’anys. Va ser un dels pocs supervivents a la bomba d’Hiroshima i s’ha conservat fins els nostres dies gràcies als monestirs xinesos, què el veneren com a arbre sagrat. Poden arribar a viure fins 3000 anys i a més, és molt apreciat per les seves propietats medicinals: com a bon vasodilatador està indicat per a úlceres i varius, recomanat com a tractament preventiu de l’alzheimer, l’envelliment i també com a bon remei contra l’asma.
La fulla d’aquest arbre, en forma de ventall, s’ha convertit en l’emblema de Weimar i tal és la seva popularitat que fins i tot la ciutat ha volgut dedicar-li un museu. Quin és però, el motiu d’aquest màrqueting “intel·ligent”? la resposta la trobem en Goethe (1719-1832). El gran geni, en el seu llibre Divan dOrient i Occident, va incloure un poema dedicat al Ginkgo que tenia en el seu jardí. A més, incorporà sota l’escrit dues fulles del propi arbre ... no ho trobeu romàntic?
Després de totes aquestes investigacions hem sabut que a Viladecans comptem amb diversos exemplars de Ginkgos fins ara desconeguts, i no hem tingut cap dubte alhora d’incorporar-lo en el nostre itinerari, si més no, ara també forma part de la nostra història.
2 comentaris:
Que interessant Natàlia!
Les cultures germàniques ja ho tenen això de creure en els remeis naturals, com en les orientals.
Són creences ben sàvies...
I no es tracta d'un arbre qualsevol! Per a aquest punt de l'itinerari teniu continguts d'interpretació dels bons de veritat: sorprenents, curiosos, transcendents...
Publica un comentari a l'entrada