Els tresors amagats

A les 11 del matí del 16 d'octubre del 2007, una patrullera de la Guàrdia Civil va capturar en aigües d'Algesires l'"Odyssey Explorer", un vaixell propietat de l'empresa de caçatresors nord-americana Odyssey. Havia sortit pocs minuts abans del moll militar de Gibraltar, on havia estat refugiat durant sis mesos sota protecció britànica des que, a mitjans d'abril, va treure el tresor submergit més gran de la història d'una misteriosa nau protegida per un nom en clau: Black Swan (Cigne Negre). Cinc-centes mil monedes de plata i or valorades en 400 milions d'euros van volar aleshores de Gibraltar a Tampa, a Florida (EUA), en un vol xàrter contractat per Odyssey, i es va obrir un complex contenciós jurídic entre la companyia i el govern espanyol, que reclama el tresor com a seu.
Però la història havia començat molt temps enrere. Odyssey havia estat operant en aigües espanyoles, amb els seus dos vaixells i un sofisticat robot submarí, durant els últims nou anys. En moltes ocasions sense permisos per a prospecció o extracció arqueològica. Tret d'algunes actuacions puntuals, les autoritats espanyoles han tolerat la seva activitat. Encara més, el Ministeri d'Afers Exteriors els ha proporcionat diverses autoritzacions genèriques, que, si bé no eren efectives sense el permís de la Junta d'Andalusia, els han permès en ocasions eludir les forces de l'ordre i han fomentat la confusió. El resultat ha sigut l'exportació de Gibraltar als Estats Units d'aquestes 17 tones de monedes de plata i or, procedents d'un naufragi en què tot és un misteri excepte el seu nom en clau, Black Swan.Ara que el tresor ha volat als Estats Units, el govern espanyol trenca amb Odyssey i emprèn accions legals. Arrenca una complexa batalla política i legal a quatre bandes amb una empresa americana, el govern britànic, que ha donat cobertura logística als caçatresors, i les autoritats de Gibraltar, en el territori de les quals es refugien.Però, més enllà del tresor d'Odyssey, el Cigne Negre ha obert a Espanya un nou debat sobre la propietat i la utilitat dels tresors amagats al fons del mar. S'haurien de deixar dormir sota l'aigua, com defensen els arqueòlegs, o s'haurien d'extreure sistemàticament per destinar una part dels beneficis a recerca?

La pirateria és un fenomen que encara es manté avui en dia dins les nostres fronteres, tot i que ha derivat en espoliació d’obres d’art i tresors. Per abordar aquest tema us proposem una doble activitat al Museu de Gavà aquest dijous 10 d'abril del 2008:

19.30 h. Visionat del documental “El Museu enfonsat” emès i produït pel programa 30 Minuts de TV3. On aborda el tema del vaixell Odyssey Explorer a les nostres aigües.

20 h. Xerrada a càrrec de Tomàs Rabadan, cap de la Unitat Central de Robatoris i Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra, per conèixer més de prop a què s’enfronten actualment els cossos policials del nostre país a l’hora de salvaguardar el patrimoni ocult.

Per a poder gaudir d'aquesta interessant jornada us esperem al Museu de Gavà!!

Calendari: dijous 10 d’abril, a les 19.30 h
Lloc: Museu de Gavà
Plaça Dolors Clua, 13-14 de Gavà
Preu: Activitat gratuïta. Places limitades.
Cal fer-ne reserva prèvia al telèfon 93 263 96 10

EX-LIBRIS: COL·LECCIÓ MUSEU CUSÍ DE FARMÀCIA

Aquest dissabte 12 d'abril a les 19:30 s’inaugura, al Museu Municipal de Nàutica del Masnou, l’exposició Ex-libris: Col·lecció Museu Cusí de Farmàcia, dedicada als segells que es feien servir per identificar el propietari dels llibres de farmàcia, una petita obra artística que sol contenir les sigles en llatí ex libris, el nom del propietari dels llibres en els quals s’inserirà, la signatura de l’artista i la data de realització. L'ex-libris és habitual que identifiqui alguna de les qualitats o afeccions del seu titular. Són, al mateix temps, testimoni de l’art i de l’època en la qual varen ser realitzats. L’ex-libris és una marca de propietat, l’equivalent del que seria ara un logotip.

Les peces escollides provenen del Museu Cusí de Farmàcia, exponent de la vocació històrica i museística d’un farmacèutic, Joaquim Cusí i Furtunet, fundador d’una empresa familiar de productes farmacèutics que tingué el seu origen l’any 1902. L’any 1995 els Laboratoris Cusí passaren a ser propietat del grup Alcon, i l’any 1997 el Museu Cusí de la Farmàcia fou cedit per la família Cusí a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Per reclamar l’atenció del públic escolar s’oferirà als alumnes de primària i secundària un taller de realització d’ex-libris, on els nens, després d’una visita guiada a l’exposició, crearan amb linòleum la seva pròpia marca de propietat, el seu propi ex-libris, i s’emportaran a casa el segell resultant.

Amb motiu de l’exposició, es programarà també una conferència sobre l’ex-librisme a càrrec del sr. Josep Sangüesa, vocal de l’Associació Catalana d’ex-libristes.

Dubtes existencials...

Fa molt i molt de temps... allà, en un museu d'una galaxia molt llunyana... molt abans que existís qualsevol mena d'Expodidàctica... hi havia un bloc en el que jo escrivia... TANAAAAAAA (i ara heu d'imaginar-vos o bé la BSO d'Star Wars o la de 2001: Una odisea en el espacio, qualsevol de les dues val). Bé, després d'això potser no em mirareu de la mateixa manera... però no ho he pogut evitar i l'humor (per dir-ho d'alguna manera) no fa mal!.

Deixant de banda històries i historietes... torno a escriure al bloc, que la veritat el tenia una miqueta oblidat, però només una mica. El que plantejo avui no té massa a veure directament, o potser sí, amb la nostra tasca però on sí té a veure molt és amb el món en el que ens movem.

Últimament dono voltes a un tema: realment quan es fan (fem/farem...) exposicions per a qui es fan realment?. Hi han exposicions que són "aptes per a tots els públics", d'altres que estan fetes per a públics molt/poc específics... però avui dia... creieu que realment és cert que es fan exposicions per a tothom? alguns cops no és peca una mica massa d'elitisme? o no és així? realment són exposicions zero elitistes?. No sé, són preguntes que llenço... vosaltres què en penseu?. Tot això fa temps que em balla pel cap, però, podríem dir que el detonant d'aquesta allau de preguntes m'ha vingut d'ençà que vaig veure l'exposició Prínceps etruscos: Entre l'Orient i l'Occident del CaixaForum. No sé si l'heu vist, però en cas que no sigui així, la recomano, si més no per les peces que s'exhibeixen que són espectaculars, creieu-me perquè és ben cert, no exagero gens. Per aquells que l'hàgiu vist (i els que no... aneu-hi! sinó no podreu opinar!: creieu que és una expo per a tothom? vull dir... té una finalitat "didàctica" per si mateixa? (dic per si mateixa perquè en aquesta pregunta no valen totes les activitats complementàries, conferències, etc. que es fan al voltant de l'exposició) està feta perquè apregui tothom?. Per mi, trobo que és una exposició molt bona, però que no deixa de ser una exposició típica i tòpica d'art en el que no deixa d'exposar-se l'objecte amb la finalitat d'il·lustrar/deleitar a aquell que l'està observant, i no em sembla malament és una línia caixaforumista..., però la meva pregunta és: aquestes exposicions creieu que arriben a tothom?, evidentment res pot arribar de la mateixa manera a tothom, potser semblant, la percepció de cadascun és diferent, però crec que las exposicions són (o haurien de ser) com les pel·lícules unes t'agraden més d'altres menys, però no et deixen indiferent, ja sigui perquè t'agrada o perquè creus que és infumable... alguna cosa et queda, llavors la meva pregunta és: realment veieu que la intencionalitat és que arribi a tothom el missatge, o es fa una exposició per tal d'exposar i qui aprengui bé i qui no també? quina creieu que és la tónica que es segueix en general?.

Potser m'he passat d'escriure (em sembla que m'he emocionat molt i en especial fent preguntes a l'aire)... però mira tenia ganes d'obrir debat ;-P.

Apa, ens veiem!

Un, dos, tres,.... Acció!

El dijous passat es va fer l'última activitat a Cerdanyola sobre l'exposició de l'Escobar.
Es tractava d'una visita als estudis d'animació Acció! situats a la nostra ciutat.
Va ser una experiència molt interessant ja que, encara que sembli que avui en dia els ordinadors i la tecnologia "ho fan tot", la realització d'una pel·lícula animada és encara un procés força artesanal. Des de la creació dels personatges fins a la recreació d'ambients o textures, tot es fa de forma manual i després s'escaneja a l'ordinador per donar-li color. L'animació també es fa de manualment i després es digitalitza.
És realment impressionant veure la quantitat de gent que participa en un projecte d'aquestes característiques i el grau d'especialització de cadascun d'ells (dibuixants, assistents de dibuixant, animadors,...), així com tot el procés extern de recerca de finançament, distribució, etc. Ara estaven acabant una pel·lícula que sortirà pels volts de Nadal, si tot va com estava previst, que es va endegar el 2005. Es diu "Flying Heroes".
Em sembla una experiència molt enriquidora per a nens i joves, ja que no només es queden amb l'anècdota de l'argument, si no que realment poden apreciar-la com una obra d'art i un treball en equip.
Per si algú hi està interessat, fan visites concertades per a instituts, especialment Batxillerats artístics. Podeu consultar la seva pàgina web: http://www.accio.es/.

La rumba sona al Museu de Granollers

Aquest dissabte passat, dia 5 d’abril, Xavier Ciurans de Gertrudis va venir a fer un taller de rumba al Museu de Granollers, amb motiu de l’exposició "Les mil i una rumbes."; ho va fer acompanyat de dos nois del barri del Congost, el Pepito i el Tato. Xavier Ciurans va aportar els coneixement més tècnics i històrics de la rumba, i el Pepito i el Tato van aportar tot el coneixement de la rumba gitana de carrer que fa que aquest estil musical no mori mai. Va ser una experiència enriquidora per a tots i vàrem obrir les portes a seguir col·laborant junts de cara a un futur. El proper dissabte, dia 19 d’abril, tornarem a repetir l’experiència, esteu tots convidats!
Sota aquestes línies, us adjunto un parell de links per si voleu veure part del treball de Xavier Ciurans amb Gertrudis.

http://es.youtube.com/watch?v=kd2AwLrrMm4&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=LrMjFsr2Vd8&feature=related

Expodidàctica, una experiència recomanable

Després de tres dies d'Expodidàctica (la Fira dels Recursos Educatius) arribo a la conclusió que és aquesta una bona ocasió per a establir sinèrgies i adquirir nous coneixements, sempre necessaris, sobre les propostes didàctiques que ofereixen els museus d'avui dia.
Certament, després de tres dies de "reclusió" per a molts dels TAPS, podem dir ja que aquesta experiència és un vehicle eficaç i inestimable d'unió de les experiències museístiques dels més petits. Experiències ben interessants que masses vegades queden a l'ombra de les grans propostes dels peixos grossos.
Expodidàctica dóna l'oportunitat de fer-nos visibles i, alhora, crea enllaços entre la gent del sector, els que no deixem de creure en els museus com a eina de transformació social.
En resum: aquests tres dies han posat de manifest el que molts de nosaltres ja sospitàvem: s'estan fent grANS PEtites coses als museus actuals. Però el millor de tot ...és que encara hi ha molt a fer!!

Activitats interpretades en llengua de signes

Dins de la línia d’integració de persones amb discapacitat físiques, des del Museu de l’Art de la Pell de Vic s’ha impulsat una nova iniciativa: la realització d’activitats obertes a persones amb discapacitats auditives mitjançant la col•laboració d’intèrprets de llengua de signes.
La idea va sorgir arrel de la visita de l’Agrupació de Sords de Vic i Comarca a l’exposició Feminicidi i maquila a Ciudad Juárez. Des d’aquesta entitat van interessar-se per la possibilitat d’assistir a més actes (conferències, visites...), i per això es va decidir que se’ls enviaria la programació trimestral amb antelació per tal que ells escollissin tres activitats i proporcionessin una persona intèrpret. Aquestes activitats s’identificaran al programa amb un logotip dissenyat des de l’Agrupació que representa dues mans interpretant.
A totes dues parts ens fa molta il•lusió iniciar aquesta col•laboració perquè persegueix l’objectiu d’obrir el museu a nous col•lectius que formen part de la ciutat i que moltes vegades no tenen l’oportunitat de participar de la seva vida cultural. Esperem que tingui una llarga continuïtat!

Aigua Clara, Aigua tèrbola

Heu fet mai una degustació d'aigües de flors?Aquest diumenge d'11 a 13'30 a ca n'Amat teniu l'oportunitat de tastar-les en un petit taller basat en el tacte i en el gust. El tast és en realitat la darrera part d'un itinerari que recorre tots aquells indrets de Viladecans on l'aigua ha tingut importància: les rieres i els torrents, els pous , les mines , les rierades i les fonts. Serà una bona manera de retre homenatge a l'aigua, el bé més preuat des de l'antiguitat i imprescindible en les nostres vides.

Per apuntar-vos a l'activitat podeu enviar un correu electrònic a canamat@viladecans.cat o bé al telèfon: 936 351 880.

Si el tast d'aigües de flors us ha cridat l'atenció, també podeu experimentar a casa vostre amb tot tipus de flors comestibles per cuinar i decorar els plats més vistosos, en aquest enllaç he trobat una recepta d'una amanida d'aromes amb molt bona pinta, tot un plaer pels cinc sentits, que vagi de gust!

Llibres viatgers

Ahir al matí, al tren, vaig fer una descoberta inesperada. Després de deixar la bicicleta al costat de la paperera del pis de dalt, com sempre faig, vaig veure que sobre la repisa hi havia un llibre amb tot d’etiquetes enganxades. Es tractava de Tot s’aprofita, de Pere Calders. I les etiquetes eren de bookcrossing.com, un projecte d’alliberament de llibres que viatgen pel món, corrent de mà en mà.

És una iniciativa de la que havia sentit a parlar a la ràdio fa un parell d'anys, però fins que un d'aquests travelling books no ha vingut a mi, no m'he decidit a visitar el seu web. M’hi he donat d’alta i he adoptat el libre, que potser llegiré. O potser no, depèn. De totes maneres, tan si el llegeixo com si no, d'aquí a uns dies l'abandonaré en alguna banda, perquè segueixi el seu camí.

I què té a veure això amb els museus i el patrimoni? no ho sé. Però els primers conceptes que em venen al cap són els d'interacció realitat-virtualitat, xarxes socials , comunitat, joc... Si tenim reproduccions d'algun objecte del nostre museu, no podríem, per exemple, abandonar-ne unes quantes per la ciutat amb una etiqueta? i convidar les persones que les trobessin, i ens les tornessin, a visitar gratuïtament el museu i fer-los algun obsequi? Un cop retornades les peces, es podrien tornar a abandonar perquè algú altre les trobi... Potser qui les troba forma part d'aquesta categoria de no-públics que tant ens interessa que coneguin el museu, no?

Ja tenim la nova maleta didàctica al Museu Joan Abelló

Al Museu Joan Abelló ja tenim una nova eina educativa al servei de les escoles. Per completar la maleta L´Armari de La Casa del pintor, adreçada als més petits, ara oferim una nova maleta, La maleta de viatges, als alumnes d´Educació Primària (cicle inicial).

Aquesta nova maleta està formada per sis maletes i un bagul que es presenten en dos carros. Cada maleta s´ocupa d´un àmbit de la Casa de Joan Abelló. L´activitat que es proposa amb aquesta eina preten emprar l´art, el joc i el viatge per propmoure la reflexió i estimular la capacitat de pensar. Cada maleta porta un poema visual, un joc tradicional, adaptat als continguts de la casa i una llibreta optativa, on es permet anar omplint de més continguts per tal que la maleta sigui una eina viva que evolucioni amb les experiències de les escoles.

Tindrem les dues maletes a l´stand de l´Expodidàctica per tal que les pugui veure i descobrir tothom i el divendres 4 a les 12:30 farem un taller demostració que esperem us pugui interessar a tots.

(les fotos adjuntes són de L´Armari de la Casa del pintor per tal de no espatllar la sorpresa de qui vulgui veure la nova en viu...)