15/2/08

Una manera diferent de conèixer els ibers!

Hola companyes i companys!
Dins del Programa Anual d'Activitats del Museu de Cerdanyola, aquest diumenge dia 17 s'organitza un taller d'escriptura ibèrica, mentre que el proper diumenge dia 2 de març hi ha un taller de mòlta i elaboració de pa. Ambdues activitats són gratuïtes, es realitzen al poblat de ca n'Oliver i van dirigides a infants majors de 4 anys.
L'horari en què es realitzarà les activitats és d'11 a 13.45 hores, ininterrompudament.
Crec que és una manera molt didàctica d'apropar als infants (i als pares) a èpoques que poden resultar força llunyanes per a nosaltres, però amb recursos com tallers poden fer-se molt entenedores, especialment si estan relacionats amb activitats de la vida quotidiana.
Jo aquest diumenge no hi participo, però sí ho faré en el taller de mòlta del dia 2 de març. Ja us n'explicaré l'experiència!

Xarxes socials virtuals

Una xarxa social virtual és un portal web que agrupa persones amb interessos similars i vinculacions diverses. Però no persones llunyanes o desconegudes, sinó la pròpia xarxa relacional de cadascú. Una barreja d'amics, coneguts i saludats, amb diferents nivells d'intensitat, que comparteixen virtualment alguns trets d'allò que fan quotidianament: els interessos professionals, les aficions, les idees…

Les xarxes socials d'Internet es basen en la teoria dels sis graus de separació de Milgram, tot i que normalment s'aturen al tercer grau (per una anàlisi crítica sobre el futur de les xarxes socials virtuals, llegiu el següent article).

L'any 2007 ha estat el de l'explosió d'aquestes xarxes, liderades per MySpace o Facebook, de gran popularitat al món anglosaxó. Es tracta d'espais de relació informal molt atractius per als joves i no tan joves, però, paral·lelament, també han aparegut llocs més seriosos , com ara neurona -en castellà- o LinkedIn.

LinkedIn és, actualment, la xarxa professional més popular. Permet construir una xarxa de contactes als que podrem recórrer amb relativa facilitat, ja que sempre es tractarà de coneguts, coneguts de coneguts, o coneguts d'aquests darrers. De moment, a LinkedIn ja ens hi hem trobat diverses persones de l'equip. Si mai us decidiu a apuntar-vos-hi, busqueu-nos a la Marisol (del Museu de Cerdanyola) , a n'Edgar (del Museu de Mataró) o a mi (Guillem) .

És curiós, i una mica trist, veure com la gent dels museus i la cultura és una mica reticent a aprofitar aquest tipus de recursos, que molts altres sectors saben veure com una excel·lent oportunitat per a ampliar horitzons. Però els TAPS som diferents. Els TAPS ens comuniquem gairebé sempre per correu electrònic, tenim un grup en línia, una llista de distribució i un bloc. Les xarxes socials constitueixen un dels pocs territoris verges d'Internet que ens queden. Ocupem-lo!

14/2/08

El tèxtil ens parla!

El Museu d'Història de Sabadell dóna el seu vist-i-plau a l'esborrany de proposta pel projecte El tèxtil ens parla! de recol·lecció de la memòria oral dels treballadors de la indústria llanera sabadellenca. A partir de la setmana vinent mateix tindran lloc les primeres "taules de memòria" o entrevistes col·lectives amb el grup que inspirà aquesta investigació: els teòrics tèxtils. Ara bé! el projecte preveu entrevistar un mínim d'un grup per cada ofici relacionat amb el tèxtil!
Les transcripcions d'aquestes múltiples sessions i el material visual que se'n derivi serien destinats a la difusió del projecte - potser per mitjà d'una exposició temporal i d'un nou espai web - per tal d'extreuren conclusions concretes i de "reclutar" més nous testimonis. Sota el lema Digues-hi la teva! es podria procedir a presentar al públic - per mitjà de tríptics als museus i arxius municipals, les biblioteques públiques i els centres cívics - l'obertura d'aquest projecte, donant la possibilitat de participar a tothom que cregi que pot aportar coses noves a aquest discurs. Però aquestes fases tan avançades del projecte s'aniran definint més endavant.

Si algú té altres idees o coneix experiències similars, nosaltres estem oberts a tot!

13/2/08

Conferència Videojocs, Oriol Boira al Museu de Granollers

El proper dijous dia 21 de Febrer a les 19 h, tindrà lloc al Museu de Granollers una conferència sobre el món dels videojocs feta per Oriol Boira.

Actualment, els videojocs són tan presents a les nostres vides, que els trobem a les nostres llars pràcticament amb la mateixa normalitat que un televisor o un DVD. Els seus ja 30 anys d’història representen que avui tota una generació que ha crescut amb ells, dedicant-los temps, diners, i també atorgant-los un lloc dins la cultura contemporània.

Aquesta conferència ens permetrar anar més enllà de veure els videojocs simplement com a jugadors amb un comandament davant una pantalla, i poder reflexionar sobre la importància que tenen en la societat, així com els pros i contres que ens pot aportar aquest ja considerat "el sistema d’oci del segle XXI".

Oriol Boira és professor de l’assignatura Creació de Videojocs per a Multimèdia, del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC. Des de 2001 ha desenvolupat més de 30 videojocs pel portal infantil d’internet del Club Super3, super3.cat. També és autor d’un llibre sobre tecnologia Flash, amb la que es poden desenvolupar videojocs, ha impartit conferències a Enginyeria La Salle, o la Setmana de la Ciència, i assessora continguts tecnològics del programa de divulgació tecnològica per adolescents Bit@bit.

El Museu de Granollers obre les seves portes a les 17:30 h fins les 20:30 h, aquesta exposició convida a fer un viatge nostàlgic a tots aquells que hem crescut amb la cultura dels videojocs; és una ocasió per jugar i recordar consoles com la NES, Nintendo 64 i d’altres fins a la Wii; i al mateix temps, amb aquesta conferència, reflexionar sobre els videojocs i poder veure cap allà on s'encaminen.

Exposició Aurora. Temps de República (1931-1939)

Actualment, al Museu del Prat, s’està exposant Aurora, Temps de República (1931-1939), una exposició que val la pena de visitar. Sóc l’encarregada de fer, entre d’altres tasques la difusió de les exposicions. Així que crec que una bona manera de difusió, és penjar una ressenya d’aquesta exposició en el nostre blog.

Aurora, Temps de República, explica un període complex de la història catalana, com és el 1931-1939. L’exposició vol apropar el visitant als aspectes polítics com també als socials, més desconeguts i, tanmateix, més propers. La vida quotidiana en l’àmbit laboral, cultural –art, literatura, música, cultura popular...-esportiu, docent, i religiós.
La intenció de l’exposició es mostrar els fets, de forma didàctica, en un primer context breu i general internacional i espanyol, en un segon context més ampli i concret de la Història de Catalunya.

L’exposició explica el període republicà, fent especial esment als principals problemes que, en el breu espai de temps d’existència va haver d’afrontar. S’inicia amb la implantació de la dictadura de Primo de Rivera (1923), com a estadi previ i acaba amb la fi de la guerra civil i la imposició de la dictadura de Franco.

Ens apropa de manera molt gràfica, amb un pes important de la fotografia i els documents respecte al text, un període de la nostra història encara força desconegut. Per més que hi hagi la impressió, de vegades, que de la República i, sobretot de la Guerra, se’n parla massa, és encara un període poc tractat i massa sovint objecte de manipulacions partidistes.

Aquesta exposició s’emmarca en la línia del Museu del Prat de donar preferència a la temàtica històrica. En aquest cas es tracta d’una producció del Museu de Sant Cugat, que ha comptat amb la participació d’organismes i institucions diverses, que ha estat adaptada a l’espai expositiu de la sala del Prat.

Es pot visitar del 17 de gener al 14 d’abril.
Museu del Prat, segona planta del Centre cultural Torre Balcells.
Plaça de Pau Casals, s/n
Horari: de dilluns a divendres, de 17 a 20 hores.
Dissabte, d’11 a 14 hores

12/2/08

Un recurs diferent per exposar fotografies (i també econòmic!)

Fa uns mesos, visitant el Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, vaig veure un sistema per exposar fotos que em va semblar molt interessant per dos motius: la senzillesa i la interacció que es crea amb el visitant. Es tractava d'uns petits visors de diapositives penjant d'una barra de ferro. El visitant s'apropa, agafar el visor i, a través de la lent que aquest conté, veu la diapositiva ampliada. El visor és l'aparell que podeu veure a la fotografia. És molt petit, cap al palmell de la mà.

Per l'exposició que estem muntant a l'Ecomuseu de Rubí es necessitava exposar material gràfic i vaig proposar aquest recurs. La proposta va ser acceptada i ara estem ficats de ple en trobar els materials necessaris per fer el muntatge. La recerca dels visors ha estat difícil perquè tot allò relacionat amb el món de la fotografia analògica ha quedat obsolet, però finalment... els he trobat!!! Si algú està interessat en un recurs d'aquest tipus us puc facilitar el contacte de la persona que els comercialitza a Barcelona.

Ara ens hem d'inventar el sistema per penjar-los... També em preocupa com rebrà el públic de la tercera edat aquest tipus de recurs, el qual requereix un esforç extra de la vista. Us ho explicaré en pròximes entregues.

Exposició Art i Finances

Serà un montatge molt interactiu i novedós tant en la forma com en el concepte. Espero que us vingui de gust veure-la.

També farem una activitat per estudiants de secundaria que us faré arribar els següents dies per si pot ser font d´inspiració i saber qué en hi penseu.

Una exposició diferent al Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès
Interseccions en Art, tecnologia i finances.


Del 28 de febrer al 4 de maig del 2008


Derivart és un col·lectiu artístic interdisciplinari fundat a Barcelona l’any 2005. Treballa l’intersecció de l’art, les finances i la tecnologia, i està format pels molletans Mar Canet (programador informàtic i dissenyador) i Jesús Rodríguez (artista visual i de performance), i el valencià Daniel Beunza (sociòleg de les finances i professor en la universitat de Columbia de Nova York).
La exposició mostra les variades facetes creadores del col·lectiu, incloent estudis, obres d'art de nous mitjans i formats mes clàssics com pintures o performance. S´hi pot veure una gran varietat de propostes fetes abordant diferents visions de les finances articulades en tres seccions.

La primera part, Estudis de mercat, presenta dos projectes d’assessoria, caracteritzats per llançar una mirada insurgent sobre els mercats financers. Estudi al bar "La Bolsa" on les begudes cotitzan segons la seva demanda. Tibidabo Place of Flow l’estudi explora el trasllat d’un tros de Wall Street al despatx de casa d´un banquer privat.

La segona part, Enginys financers, ofereix quatre tecnologies d’assegurada viabilitat comercial, si els directors de banc fossin també galeristes d’art. FinanceStketch redueix la distància entre brokers i nens amb l’apropiació d’una joguina tradicional, el TeleSketch per visualitzar l´Ibex 35. SpreadPlayer proposa un reproductor d’MP3 amb capacitat de transmetre els alts i baixos de la borsa en termes musicals. Hipotecadora simulador d’hipoteques que posa de manifest les conseqüències en edat que tindria l’adquisició d’una hipoteca. Bombollòmetre, instal·lació híbrida entre la visualització i videojoc, que representa el preu del metre quadrat de les ciutats espanyoles en forma de bombolles que els usuaris disparen mitjançant una pistola desvetllant el preu a cada ciutat.

La tercera part, Retrats de valor, planteja dos exercicis en pintura i performance que donen forma gràfica al rerefons sociotècnic dels mercats de capital. Paisatges financers, sèrie de quadres que parlen de diferents temes empresarials com la OPA a de Gas Natural. Tickerman performance que inventa un nou superheroi financer que pinta gràfiques al so de la música creada pels preus de les primeres matèries.

Derivart agafa idees, conceptes, instruments i visualitzacions del món de les finances, i els barreja, els sacseja i ens els torna a servir en un format nou que ens ajuda a pensar en el món en el qual vivim. Un món en què se’ns bombardeja amb informació sobre preus, inflació, fusions o adquisicions... sense que arribem a captar-ne el significat.


Escrit a la Ràdio de Sant Cugat

Sóc l'Helena, de Sant Cugat. Us adjunto un text que he escrit per a la ràdio local del meu municipi, en la qual participo de forma espontània com a redactora d'una columna d'opinió. Això enllaça amb el que comentaven la Sol i en Guillem de que sempre és bo tenir bon tracte amb els mitjans de comunicació de l'indret; sempre ens poden donar un cop de mà. Aquest escrit estarà penjat demà a la web de la ràdio, http://www.cugat.cat/ i us convido a visitar-la. Té un nou format més participatiu de la qual els santcugatencs n'estem molt orgullosos, jeje.
De moment, aquí teniu el text. Sereu els primers en llegir-lo. I, sobretot: les crítiques o opinions contràries seran benvingudes.

Salut taps de bassa!!


"Pedraferits"

Tot just començo a entendre i a percebre què hi ha darrere del nostre llegat cultural, del nostre patrimoni compartit. I tot just m’adono també de la immensa cura i urgència amb què cal tractar-lo si se’n vol conservar alguna part.
Però, ¿què són les pedres dels edificis històrics per a nosaltres? Què ens aporten de bo? De ben segur que molts – masses – s’ho qüestionen. I uns altres pocs deixen la pell en l’intent per a salvaguardar-lo i evitar-ne l’enderroc. I per què? Quin sentit pot tenir aquesta mania ridícula de presentar informes i paperassa a favor d’una casa vella i ruïnosa, si els temps han canviat, ...si ja no som els que érem?
Jo crec que el perquè rau simplement en una estricta raó de respecte.
Respecte vers els que ens han precedit i han deixat una casa al bell mig de la vila original com a testimoni del que van ser. Respecte vers aquells que la construïren amb el seu esforç, i els temps en què van viure-la. Respecte vers les generacions que vindran i que malgrat la sequera, la desertització, i el capitalisme ferotge potser voldran – qui sap - conèixer i entendre els seus orígens. Respecte, al cap i a la fi, per aquells que respecten i saben estimar el patrimoni. Respecte vers l’ésser humà i la seva petjada en el temps.
Els carreus del monestir ens parlen de tantes històries com vides hi caben al Sant Cugat actual. Dues cases del segle XVI, Cal Rifé i Ca l’Arús (enderrocades fa uns mesos pel poder especulatiu d’uns quants, i pel silenci d’uns altres) han emmudit per sempre, sota la nostra mirada còmplice.
Perquè la runa és ja una runa per sempre i emmudeix amb un silenci absolut. S’esvaeixen les cares, els rostres d’aquells que habitaren les cases del carrer Sant Domènec de fa cinc segles. I d’aquesta manera, es dilueixen passat i respecte entre les runes.

11/2/08

Com donar a conèixer Cerdanyola... i no morir en l'intent!

La meva tasca en el Museu de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental, Barcelona) és la d'elaborar rutes culturals per la ciutat (tenint en compte tant el patrimoni natural, l'arquitectònic, camins antics, festes i tradicions, comerços tradicionals, etc.) . Amb aquest tipus de ruta es vol combinar un recurs cultural (com és mostrar el patrimoni, o fomentar la identitat de ciutat), amb un recurs de tipus turístic (que serveixi per atraure visitants de fora), a més d'incentivar l'economia local (a través del coneixement del comerç tradicional). Algunes idees que vull proposar són les següents:

- Rutes per conèixer la ciutat, dirigides a persones nouvingudes o que vulguin conèixer quin patrimoni té la ciutat: en què s'incloguin elements del patrimoni natural, arquitectura popular, arquitectura d'estiueig, camins antics, masies, etc.
- Rutes per les obres d'alguna personalitat històrica rellevant per a la ciutat, especialment pel que fa a arquitectura o pintura (l'arquitecte Balcells o el pintor Togores)
- Rutes per la Cerdanyola verda, que englobarien rutes per Collserola, pels parcs de la ciutat i visites als elements naturals més rellevants a nivell històric; aquestes es poden combinar amb elements patrimonials arquitectònics o amb antics camins, per exemple.

En una segona entrega us faré arribar d'altres propostes que tinc. També estic reflexionant com és el format que haurien de tenir (tríptic, díptic,...) i el tipus de
difusió que se n'hauria de fer.