11/4/08

Inauguració de L´Aparador d´Efrén Álvarez, tota una celebració a Mollet


L´Aparador de Mollet es renova avui. Aquesta tarda inaugurem la instal·lació de l´artista Efrén Álvarez dintre del cicle comissariat per David Armengol. No us explico molt com és l´obra per tal de no trencar el misteri... encara ara mateix ho estant enllestint!. Però sí us recomano que vingueu aquesta tarda-nit, a les 20h comença l´acte. Es posa a disposició de qui vulgui (gratuït) un autocar que surt a les 19.30h de la Plaça Can Fabra (parada de metro Sant Andreu, Línia 1) cap a Mollet. La tornada cap a Barcelona està prevista a les 23h fins al mateix emplaçament.
A les 21h contarem amb el concert acústic de Pantanito a la terrassa del museu.
A continuació us deixo informació sobre el que veureu a L´Aparador de l´Efrén, sempre una proposta molt nova, espero que us interessi.


Obsessions . Exemples de redundància i persistència cíclica proposa un exercici d'exhibicionisme (artístic) on fer visibles certs mecanismes de repetició constant en el treball en art. Comportaments obsessius i actituds inconformistes que, més enllà del possible èxit o fracàs de la obra, reiteren sobre les mateixes idees una vegada i una altra.
Efrén Álvarez enten el dibuix com un exercici textual amb el que reproduir de manera gràfica – i amb cert esperit naturalista – estructures socials, mentals, polítiques o simplement vitals que formen part del nostre ritme diari. Un procés d'anàlisi obsessiva de la realitat que, des de l'ús de tècniques de cartografia relacional, genera una exploració antropològica, flexible i lúdica al voltant de l'entorn inmediat.
Smalltalk es centra en l'intercanvi banal de missatges orals entre persones que no es coneixen o que no comparteixen un marc de confiança. Un sistema de relacions no-reglat ni establert pel seu caràcter secundari que permet fixar pautes de comportament i actuació repetitiva. Una nova prospecció gràfica-textual que, en aquest cas, analitza, detecta i classifica l'artificialitat dels diàlegs que conviuen en aquestes situacions.

La protecció del patrimoni arqueològic submergit



A propòsit del cas Odyssey i de tota la polseguera que sembla aixecar el tema dels tresors submergits i a qui pertanyen... el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-MAC, responsable de vetllar pel patrimoni submergit del nostre país, i el Museu Marítim de Barcelona, organitzen una trobada (programa de la trobada) el 17 d'abril adreçada al personal del sector i a tots aquells interessats on s’abordarà l’anàlisi de la situació actual i la problemàtica de la protecció legal, de la recuperació i de la gestió del patrimoni marítim submergit i es podrà debatre obertament.

La jornada s'iniciarà el dijous 17 d'abril a la Sala d'Actes del Museu Marítim de Barcelona a les 9 del matí amb diverses taules rodones, conferències i projeccions de documentals i finalitzarà a les 19 de la tarda amb un debat...

10/4/08

Inauguració expo: Intereferences


La pantalla ja està pràcticament enllestida. Ara només cal posar en funcionament els sensors, acabar d'unir els cables, endollar ordinadors... tecnicitats que desconec per complet, però que els creadors de l'exposició s'estan encarregant de dur a terme per a la inauguració.


Us convido a venir a veure què li passa a la pantalla quan posem en funcionament els nostres mòbils aquest proper dimecres 16 d'abril. La inauguració d'Interferences serà al museu (c. Joan Pallarès 38) a les 19.30, i s'acompanyarà d'una performance a càrrec de Plaudite teatre. A veure si us hi animeu!








9/4/08

Els tresors amagats

A les 11 del matí del 16 d'octubre del 2007, una patrullera de la Guàrdia Civil va capturar en aigües d'Algesires l'"Odyssey Explorer", un vaixell propietat de l'empresa de caçatresors nord-americana Odyssey. Havia sortit pocs minuts abans del moll militar de Gibraltar, on havia estat refugiat durant sis mesos sota protecció britànica des que, a mitjans d'abril, va treure el tresor submergit més gran de la història d'una misteriosa nau protegida per un nom en clau: Black Swan (Cigne Negre). Cinc-centes mil monedes de plata i or valorades en 400 milions d'euros van volar aleshores de Gibraltar a Tampa, a Florida (EUA), en un vol xàrter contractat per Odyssey, i es va obrir un complex contenciós jurídic entre la companyia i el govern espanyol, que reclama el tresor com a seu.
Però la història havia començat molt temps enrere. Odyssey havia estat operant en aigües espanyoles, amb els seus dos vaixells i un sofisticat robot submarí, durant els últims nou anys. En moltes ocasions sense permisos per a prospecció o extracció arqueològica. Tret d'algunes actuacions puntuals, les autoritats espanyoles han tolerat la seva activitat. Encara més, el Ministeri d'Afers Exteriors els ha proporcionat diverses autoritzacions genèriques, que, si bé no eren efectives sense el permís de la Junta d'Andalusia, els han permès en ocasions eludir les forces de l'ordre i han fomentat la confusió. El resultat ha sigut l'exportació de Gibraltar als Estats Units d'aquestes 17 tones de monedes de plata i or, procedents d'un naufragi en què tot és un misteri excepte el seu nom en clau, Black Swan.Ara que el tresor ha volat als Estats Units, el govern espanyol trenca amb Odyssey i emprèn accions legals. Arrenca una complexa batalla política i legal a quatre bandes amb una empresa americana, el govern britànic, que ha donat cobertura logística als caçatresors, i les autoritats de Gibraltar, en el territori de les quals es refugien.Però, més enllà del tresor d'Odyssey, el Cigne Negre ha obert a Espanya un nou debat sobre la propietat i la utilitat dels tresors amagats al fons del mar. S'haurien de deixar dormir sota l'aigua, com defensen els arqueòlegs, o s'haurien d'extreure sistemàticament per destinar una part dels beneficis a recerca?

La pirateria és un fenomen que encara es manté avui en dia dins les nostres fronteres, tot i que ha derivat en espoliació d’obres d’art i tresors. Per abordar aquest tema us proposem una doble activitat al Museu de Gavà aquest dijous 10 d'abril del 2008:

19.30 h. Visionat del documental “El Museu enfonsat” emès i produït pel programa 30 Minuts de TV3. On aborda el tema del vaixell Odyssey Explorer a les nostres aigües.

20 h. Xerrada a càrrec de Tomàs Rabadan, cap de la Unitat Central de Robatoris i Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra, per conèixer més de prop a què s’enfronten actualment els cossos policials del nostre país a l’hora de salvaguardar el patrimoni ocult.

Per a poder gaudir d'aquesta interessant jornada us esperem al Museu de Gavà!!

Calendari: dijous 10 d’abril, a les 19.30 h
Lloc: Museu de Gavà
Plaça Dolors Clua, 13-14 de Gavà
Preu: Activitat gratuïta. Places limitades.
Cal fer-ne reserva prèvia al telèfon 93 263 96 10

EX-LIBRIS: COL·LECCIÓ MUSEU CUSÍ DE FARMÀCIA



Aquest dissabte 12 d'abril a les 19:30 s’inaugura, al Museu Municipal de Nàutica del Masnou, l’exposició Ex-libris: Col·lecció Museu Cusí de Farmàcia, dedicada als segells que es feien servir per identificar el propietari dels llibres de farmàcia, una petita obra artística que sol contenir les sigles en llatí ex libris, el nom del propietari dels llibres en els quals s’inserirà, la signatura de l’artista i la data de realització. L'ex-libris és habitual que identifiqui alguna de les qualitats o afeccions del seu titular. Són, al mateix temps, testimoni de l’art i de l’època en la qual varen ser realitzats. L’ex-libris és una marca de propietat, l’equivalent del que seria ara un logotip.

Les peces escollides provenen del Museu Cusí de Farmàcia, exponent de la vocació històrica i museística d’un farmacèutic, Joaquim Cusí i Furtunet, fundador d’una empresa familiar de productes farmacèutics que tingué el seu origen l’any 1902. L’any 1995 els Laboratoris Cusí passaren a ser propietat del grup Alcon, i l’any 1997 el Museu Cusí de la Farmàcia fou cedit per la família Cusí a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Per reclamar l’atenció del públic escolar s’oferirà als alumnes de primària i secundària un taller de realització d’ex-libris, on els nens, després d’una visita guiada a l’exposició, crearan amb linòleum la seva pròpia marca de propietat, el seu propi ex-libris, i s’emportaran a casa el segell resultant.

Amb motiu de l’exposició, es programarà també una conferència sobre l’ex-librisme a càrrec del sr. Josep Sangüesa, vocal de l’Associació Catalana d’ex-libristes.

8/4/08

Dubtes existencials...

Fa molt i molt de temps... allà, en un museu d'una galaxia molt llunyana... molt abans que existís qualsevol mena d'Expodidàctica... hi havia un bloc en el que jo escrivia... TANAAAAAAA (i ara heu d'imaginar-vos o bé la BSO d'Star Wars o la de 2001: Una odisea en el espacio, qualsevol de les dues val). Bé, després d'això potser no em mirareu de la mateixa manera... però no ho he pogut evitar i l'humor (per dir-ho d'alguna manera) no fa mal!.

Deixant de banda històries i historietes... torno a escriure al bloc, que la veritat el tenia una miqueta oblidat, però només una mica. El que plantejo avui no té massa a veure directament, o potser sí, amb la nostra tasca però on sí té a veure molt és amb el món en el que ens movem.

Últimament dono voltes a un tema: realment quan es fan (fem/farem...) exposicions per a qui es fan realment?. Hi han exposicions que són "aptes per a tots els públics", d'altres que estan fetes per a públics molt/poc específics... però avui dia... creieu que realment és cert que es fan exposicions per a tothom? alguns cops no és peca una mica massa d'elitisme? o no és així? realment són exposicions zero elitistes?. No sé, són preguntes que llenço... vosaltres què en penseu?. Tot això fa temps que em balla pel cap, però, podríem dir que el detonant d'aquesta allau de preguntes m'ha vingut d'ençà que vaig veure l'exposició Prínceps etruscos: Entre l'Orient i l'Occident del CaixaForum. No sé si l'heu vist, però en cas que no sigui així, la recomano, si més no per les peces que s'exhibeixen que són espectaculars, creieu-me perquè és ben cert, no exagero gens. Per aquells que l'hàgiu vist (i els que no... aneu-hi! sinó no podreu opinar!: creieu que és una expo per a tothom? vull dir... té una finalitat "didàctica" per si mateixa? (dic per si mateixa perquè en aquesta pregunta no valen totes les activitats complementàries, conferències, etc. que es fan al voltant de l'exposició) està feta perquè apregui tothom?. Per mi, trobo que és una exposició molt bona, però que no deixa de ser una exposició típica i tòpica d'art en el que no deixa d'exposar-se l'objecte amb la finalitat d'il·lustrar/deleitar a aquell que l'està observant, i no em sembla malament és una línia caixaforumista..., però la meva pregunta és: aquestes exposicions creieu que arriben a tothom?, evidentment res pot arribar de la mateixa manera a tothom, potser semblant, la percepció de cadascun és diferent, però crec que las exposicions són (o haurien de ser) com les pel·lícules unes t'agraden més d'altres menys, però no et deixen indiferent, ja sigui perquè t'agrada o perquè creus que és infumable... alguna cosa et queda, llavors la meva pregunta és: realment veieu que la intencionalitat és que arribi a tothom el missatge, o es fa una exposició per tal d'exposar i qui aprengui bé i qui no també? quina creieu que és la tónica que es segueix en general?.

Potser m'he passat d'escriure (em sembla que m'he emocionat molt i en especial fent preguntes a l'aire)... però mira tenia ganes d'obrir debat ;-P.

Apa, ens veiem!

Un, dos, tres,.... Acció!


El dijous passat es va fer l'última activitat a Cerdanyola sobre l'exposició de l'Escobar.
Es tractava d'una visita als estudis d'animació Acció! situats a la nostra ciutat.
Va ser una experiència molt interessant ja que, encara que sembli que avui en dia els ordinadors i la tecnologia "ho fan tot", la realització d'una pel·lícula animada és encara un procés força artesanal. Des de la creació dels personatges fins a la recreació d'ambients o textures, tot es fa de forma manual i després s'escaneja a l'ordinador per donar-li color. L'animació també es fa de manualment i després es digitalitza.
És realment impressionant veure la quantitat de gent que participa en un projecte d'aquestes característiques i el grau d'especialització de cadascun d'ells (dibuixants, assistents de dibuixant, animadors,...), així com tot el procés extern de recerca de finançament, distribució, etc. Ara estaven acabant una pel·lícula que sortirà pels volts de Nadal, si tot va com estava previst, que es va endegar el 2005. Es diu "Flying Heroes".
Em sembla una experiència molt enriquidora per a nens i joves, ja que no només es queden amb l'anècdota de l'argument, si no que realment poden apreciar-la com una obra d'art i un treball en equip.
Per si algú hi està interessat, fan visites concertades per a instituts, especialment Batxillerats artístics. Podeu consultar la seva pàgina web: http://www.accio.es/.

7/4/08

La rumba sona al Museu de Granollers




Aquest dissabte passat, dia 5 d’abril, Xavier Ciurans de Gertrudis va venir a fer un taller de rumba al Museu de Granollers, amb motiu de l’exposició "Les mil i una rumbes."; ho va fer acompanyat de dos nois del barri del Congost, el Pepito i el Tato. Xavier Ciurans va aportar els coneixement més tècnics i històrics de la rumba, i el Pepito i el Tato van aportar tot el coneixement de la rumba gitana de carrer que fa que aquest estil musical no mori mai. Va ser una experiència enriquidora per a tots i vàrem obrir les portes a seguir col·laborant junts de cara a un futur. El proper dissabte, dia 19 d’abril, tornarem a repetir l’experiència, esteu tots convidats!
Sota aquestes línies, us adjunto un parell de links per si voleu veure part del treball de Xavier Ciurans amb Gertrudis.