24/4/08

“JORNADA SUBAQUÀTICA”

Síntesi de la Jornada a l’entorn del cas Odyssey, sobre la protecció del patrimoni arqueològic submergit, realitzat al Museu Martítim de Barcelona al 17 d’abril.



La Jornada sobre Arqueologia subaquàtica va esbossar un dibuix fidedigne sobre la realitat dels pecis (jaciments submarins) a Catalunya i les veritables dificultats a les quals ha de fer front l’arqueologia subaquàtica, la llei que l’empara, les seves institucions creades i el futur que li depara. L’anècdota, l’espurna que havia motivat les jornades, el cas Odyssey, va passar a ser un mer exemple de com el Patrimoni cultural subaquàtic (definit com tota resta humana submergida almenys durant 100 anys) pot ser una alegre víctima de l’espoliació amb l’ajut de l’administració (no oblidem que els va donar permís per fer prospeccions), en el millor dels casos. Amb la nota positiva que un cas tan desmesurat (es veu que van exagerar per pujar la cotització en borsa de les seves accions, guanyant milions de dolars) podia servir, almenys, per iniciar un procés mediàtic de conscienciació de l’opinió pública i per osmosi de l'Administració.

Les dades parlen per si mateixes. El 99% del patrimoni subaquàtic català registrat ha estat destruït (de 799 pecis catalogats 798 han estat espoliats i 718 ja no tenen cap valor cultural) i tenint en compte que és l'Autonomia més avançada en aquest sentit, és legítim pensar que la situació és similar a la resta de l’estat espanyol. Fins ara s’ha perdut el patrimoni visible (fins a 50 metres). Malgrat la destrucció, encara hi ha un ric patrimoni cultural invisible a baixa profunditat i en profunditats superiors a 50 metres, però aquest també es comença a destruir a causa, sobretot, dels espolis particulars de submarinistes (70%), de les obres públiques (nous ports esportius, etc.) i de les xarxes d’arrossegament. El futur Pla Nacional de Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic preveu fer un mapa situant tots els pecis coneguts a l'estat, establir noves mesures de seguretat i conservació i aplicar algunes de les recomanacions de la Unesco.

Les solucions aportades pels participants (en la seva majoria juristes... avorridíssim!!) anaven en la via de crear una legislació específica (basant-se o ratificant les recomanacions de la Convenció d'Unesco (2001) sobre protecció i gestió del Patrimoni Cultural Subaquàtic) o implementar l'existent (basada en refregits de lleis internacionals d’antany -p.ex. la llei de naufragi o el dret de salvament de tradició anglosaxona i encara mig vigent, considera que qui salva te dret a un botí... està fet en temps de corsaris-, tenint en compte la situació real i l’opinió dels que treballen realment a la mar), fomentar la formació (no hi ha cap titulació a Espanya) per millorar la gestió, visibilitzar el patrimoni (facilitar l’accessibilitat). En això últim radica el problema. Com podem aconseguir aquesta visibilitat? (gran aportació d'un periodista) Cal un canvi general de mentalitat i no tant de legislació o d’institucions, com ja apuntava (ell, no jo), mitjançant la implicació de líders d'opinió, el debat i la intermediació dels mitjans de comunicació.

Exposició d'Hèrcules a Superman


El pròxim 29 d'abril, el Museu del Prat inaugurem una nova exposició, enfocada a tots els públics, però especialment orientada als més petits. És l' exposició D’HÈRCULES A SUPERMAN. Déus i herois de la mitologia grecorromana, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves.


“D’Hèrcules a Superman”, analitza els mites actuals, el seu significat i la seva vinculació històrica amb la nostra cultura a través de la mitologia grecoromana, de manera amena i gràfica.

L’exposició surt dels continguts tradicionals, per oferir elements molts propers als visitants més joves que estan relacionats amb peces clàssiques. Així, per posar uns exemples, el visitants podran entendre el paper dels herois clàssics a partir de personatges de còmic o de joguines que els hi són molt propers. Partint de Superman o l’Accion Man, podrem comprendré la figura d’Hèrcules o la nina Barbie ens servirà de contrapunt a l’ideal de bellesa clàssica.
L’ objectiu de la mostra es fomentar l’ interès per la mitòloga clàssica i fer observar com, encara avui, hi ha una infinitat d’elements culturals, música, pintura, art... plens de simbolisme de l’antiga Grècia i Roma. En aquesta exposició el públic més jove té un paper molt destacat, amb un espai reservat únicament a la seva disposició, amb taules i cadires, on poden crear les seves pròpies històries a través del dibuix i entendre que és un mite de la manera més divertida, amb un espai de lectura amb un centenar de llibres sobre mitologia, per poder viure en primera persona les històries protagonitzades per éssers sobrenaturals, com déus, semidéus i monstres o éssers extraordinaris com els herois.


Esteu tots convidats els dia de la inauguració, el dia 29 d'abril a les 19:30 a Torre Balcells.

22/4/08

Urbanitat i bones maneres a la xarxa (ara que ve Sant Jordi)

L’altre dia, a la llibreria Laie, hi vaig trobar un llibre que acaba de treure l’editorial Melusina i que no puc deixar de recomanar. Es tracta del Manual de urbanidad y buenas maneras en la red, de José Antonio Millán, filòleg, lingüista, editor, traductor, articulista, escriptor i un autèntic veterà d’internet.

D’una manera senzilla, amena i didàctica, l’autor hi explica com gestionar les identitats a la xarxa i redactar els e-mails, les normes bàsiques per a la publicació d’una pàgina web i el manteniment d’un bloc o què cal fer quan algú ens deixa el seu ordinador per a moure’ns per internet. També tracta temes més delicats com, per exemple, el que cal fer amb els correus electrònics que hem intercanviat amb una persona estimada un cop s’acaba la relació o les disposicions que cal preveure sobre la documentació digital que hem generat pel dia, més o menys llunyà, en què faltem.

Perquè les especificitats de la comunicació en el mitjà digital no ens han de fer oblidar les normes bàsiques de cortesia!

21/4/08

FRANCESC ABAD A BERLÍN

Actualment, podem trobar a l'Institut Cervantes de Berlín l'exposició Francesc Abad. block W.E. comissariada per Manel Clot i produïda per l'Institut Ramon Llull i el Museu de Granollers, en el qual ja havia estat exposada en el 2006.
A partir de les tesis de Walter Benjaming, Francesc Abad desenvolupa el seu treball, un treball conceptual, Abad construeix la imatge a través del pensament, donant pas a diverses obres i instal·lacions que tenen els seus inicis en els anys 80.
Francesc Abad és conscient de la fragilitat de la memòria, per això l'eix principal del seu treball és el filòsof Walter Benjaming, ja que en les seves tesis va reflexionar sobre el seu moment, el seu passat, la identitat personal, la identitat de l'ésser humà global, la recuperació de la memòria i la neteja dels moments durs del passat. Així doncs, Abad també fa aquesta reflexió i recupera la memòria històrica, però ho fa d'una manera visual, la idea d’un pensament crea imatges.
Un altre exemple del treball de Francesc Abad en la recuperació de la memòria és el Projecte del camp de la Bota iniciat en 2004, sabeu on és troba el Camp de la Bota i quina és la seva història?
Si voleu aprofundir en el treball de Francesc Abad podeu accedir a la següent pàgina: http://www.blockwb.net/index1.html