7/3/08

L'Esquerda, la família i jo

Al Museu Arqueològic de l'Esquerda estem preparant una exposició que s'anomenarà L'Esquerda, la família i jo. Amb el temps hem observat que moltes persones del poble tenen el jaciment com a lloc de referència, i van a immortalitzar-hi certs moments importants de la seva vida: celebracions diverses, com aniversaris de casament, victòries d'equips esportius, comunions, visites quan venen amics o parents de fora,... Volem recollir aquestes fotografies, seleccionar-les i fer-ne una exposició.

Es tracta d'aconseguir apropar-nos a un públic general, ciutadans que habitualment no visiten l'Esquerda ni el Museu, potser perquè no el senten gaire proper, o perquè creuen que no té res a veure amb la seva vida diària. Així doncs, s'ha volgut aprofitar el vincle que molta gent ja té amb aquest espai, encara que no sigui des del coneixement històric del lloc, sinó des de l'àmbit més quotidià, el de la vida personal i familiar.

D'aquesta manera intentem canviar la manera de dirigir-nos als ciutadans, i enlloc d'oferir-los que vinguin a fer visites, a escoltar conferències, a participar a les activitats... en definitiva, oferir-los coneixements des del museu, els demanem quelcom que ells ja tenen amb el patrimoni del seu poble, que són les fotografies personals que s'hi hagin pogut fer al llarg de la seva vida, en moments importants. Es busca doncs crear un intercanvi de doble sentit, el museu ofereix coses als ciutadans, però ells també en poden oferir al museu.

Laura Busquets
Museu Arqueològic de l'Esquerda
Roda de Ter

6/3/08

NOVA SALA PRADO al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú


El 26 d’octubre del 2009 farà 125 anys que es va inaugurar la Biblioteca Museu Balaguer. La casa va obrir les portes al 1884 exhibint no només la col·lecció propietat del fundador sinó també un significatiu conjunt de pintura barroca cedida en dipòsit pel Museo del Prado, quan el Prado era la gran Pinacoteca Nacional. Amb quadres de El Greco, Ribera o Rubens, Balaguer dotava el seu particular projecte cultural del més alt nivell que llavors podia tenir.

La sòlida carrera política i acadèmica de Víctor Balaguer el va dur a relacionar-se amb moltes personalitats espanyoles del moment: Cánovas, Sagasta, Castelar, Zorrilla, Pardo Bazán, Amor, Blasco... De la mateixa manera que, amb els anys, havia anat atresorant un magnífic corpus de llibres, pintures i altres objectes de valor, havia teixit també tota una xarxa de contactes que donarien el seu fruit en fets com aquest. Avalat per la seva merescuda reputació d’home de lletres i hàbil polític, Balaguer va poder obtenir el favor del Prado. El director del museu madrileny era en aquells moments el també pintor Federico de Madrazo, sogre de l’artista català Marià Fortuny.

Diferents reials ordres varen consagrar de forma oficial el dipòsit de pintura castellana que va entrar a la institució vilanovina. D’entre les peces més destacades d’aquell primer dipòsit cal recordar L’Anunciació d’El Greco, que fou durant anys icona i un dels atractius principals del museu. L’arribada d’aquestes obres va ser decisiva per motivar als autors catalans i a diferents col·leccionistes a realitzar nombroses donacions. Amb pocs anys aquest “temple del saber” ideat per Balaguer creixia i s’enriquia amb col·leccions de tota mena gràcies, en bona part, a la marca de prestigi que suposava tenir un petit Prado.

El Museo del Prado es va inaugurar al 1819 sota el regnat de Ferran VII amb el nom de Museo Real de Pinturas y Esculturas. Els fons artístics acumulats per les monarquies d’Àustries i Borbons eren excepcionals. Els grans pintors de Cort havien estat de la talla de Velázquez, Goya o Mengs. Aquest patrimoni de la Corona fou el germen del primer museu, que obria les portes al públic però encara era propietat dels monarques. No es nacionalitzà fins al 1868, amb la caiguda d’Isabel II. Després de “la Gloriosa” el Museo Real es convertia en el Museo Nacional del Prado. Les obres d’art van deixar de ser de la corona per passar a ser de la nació, seguint el model irradiat per la França revolucionària. Durant la I República, concretament al 1870, a la col·lecció de béns procedents de la Cort, s'hi afegeix tot l’art sacre procedent de la desamortització. Estava instal·lat al Museu de la Trinitat des que s’havia requisat a l’Església durant la desamortització de Mendizábal (1836).

Amb aquesta massiva entrada de pintura religiosa, l’espai del Museo Nacional era insuficient. L’edifici neoclàssic ideat per Juan de Villanueva a finals del XVIII no podia albergar aquella quantitat d’obra. Per això davant d'aquesta situació de saturació es comença a cedir obra en dipòsit a institucions oficials i museus provincials, i neix el que s’anomenarà “el Prado disperso”. El Museu Balaguer no era un museu provincial però sí era una institució prou il·lustre per ser una de les primeres dipositàries. Es convertia així en un dels dipòsits històrics del Prado, dels més antics que es coneixen.

Vilanova tingué aquest conjunt d’obres del segle d’or castellà exposades a les sales durant més de cent anys. Gairebé un segle després de la seva arribada, el 1981, el Ministeri de Cultura va ordenar l’aixecament del dipòsit arran del robatori d’obres protagonitzat per Erick el Belga. L’aixecament incloïa el cèlebre Greco, que no va ser robat, però havia estat en perill. Vilanova perdia així el dipòsit original i també un símbol del museu.

Anys més tard, fruit de moltes negociacions, el Patronat del Prado cedí un nou dipòsit, que s’autoritzà definitivament amb l’Ordre ministerial del 30 d’octubre de 1986. Consistia en una nova selecció de 42 peces, majoritàriament barroques, de les escoles castellana, valenciana i andalusa, i en menor mesura flamenca i italiana. Les sales es tornaren a omplir amb aquests quadres.

El 1996, amb la remodelació integral tan museològica com museogràfica que van dur a terme l'Ajuntament i la Generalitat, la majoria d’obres del Museo del Prado es van desar a les reserves. Del bloc de 42 peces, es troben exposades només 16 i la resta es conserva als magatzems. El nou discurs generat per a la visita es centrava en l’esplendor del XIX català, posant èmfasi en la col·lecció de pintura que va convertir el Museu Víctor Balaguer en secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) l'any 1998.

A la primavera del 2007, es va aprovar la creació d’una Sala Prado per recuperar l’exhibició pública i permanent de tot el conjunt que es custodia del dipòsit actual. Aquesta nova Sala Prado serà realitat a mitjants del 2008.

5/3/08

Jocs de pistes: aprendre jugant...


Els jocs de pistes han esdevingut en els darrers anys un dels recursos més habituals per apropar el públic familiar a les col·leccions dels grans museus o als continguts d’exposicions temporals. N’hi ha de molts tipus i la majoria d’ells “funcionen”. És a dir, aconsegueixen mantenir distrets els més petits durant la visita i alhora els familiars acompanyants també poden gaudir-la. Ara bé, valdria la pena preguntar-se quants d’aquests jocs de pistes assoleixen uns objectius, que al meu parer són indispensables: entretenir, però alhora també facilitar uns coneixements i convidar a la reflexió.

El mes passat vaig poder dissenyar precisament un joc de pistes per a l’exposició “Llaunes d’abans. Te’n recordes”: un recorregut nostàlgic per les capses de llauna que al llarg de la primera meitat del segle XX van esdevenir contenidors i envasos dels productes més diversos. La mostra, produïda des del Museu de Badalona, va ser inaugurada recentment al Museu de Cardedeu i està tenint molt bona acollida.

Si voleu, podeu entrar aquí i així no calen més paraules. Veureu que està maquetat de manera que pugui ser imprès en format "llibret" en DIN A5, que va molt bé per les mans petites. També veureu que està fet amb recursos mínims, és a dir: cost zero. I encara que la imatge s'ha de cuidar, el més important en aquest cas és la seqüència de les pistes, i que aquestes ajudin no només a descobrir i a aprendre a mirar, sinó també que al final els nens hagin après alguna cosa que puguin relacionar i identificar en el seu particular dia a dia.

Finalment us convido a llegir aquest document sobre el jocs de pistes que es fan servir al CaixaForum, que em sembla prou interessant.

Killer blogs

Què cal fer perquè la gent llegeixi un blog? Tots aquells que vulguin crear un bloc per al seu museu farien bé de tenir en compte aquestes premises. M'agrada, especialment, la darrera frase...



Avui dia és possible integrar diverses aplicacions dins dels blogs. No cal limitar-se als textos i les imatges. Aquestes diapositives, per exemple, provenen del portal slideshare. Però també es poden integrar, entre d'altres, vídeos del youtube.

Processos identitaris al Vallès Oriental, Anna Estany.


Anna Estany és professora de batxillerat artístic al centre educatiu de Granollers IES Celestí Bellera, en tots els anys que fa que porta a terme la seva tasca docent mai ha oblidat la seva funció com artista. La millor manera de combinar les dues tasques ha estat trobar un punt de connexió entre la docent i la artista, d’aquesta manera l’Anna Estany treballa els processos identitaris amb col·laboració amb els seus alumnes i ex-alumnes.
A través d’una no-moda, "Modestany", es busca trencar amb les tendències estètiques que se’ns imposa constantment, per així, arribar aconseguir una identitat pròpia, allunyada dels canons que la societat consumista d’avui dia ens marca. Aquest procés té una importància clau en l’adolescència, època on l’individu comença a definir la seva pròpia identitat de camí a l’edat adulta, que per assolir aquesta edat adulta i arribar a ser persones madures abans hem de saber qui som, cosa, alguns cops, complicada per culpa del bombardeig diari de discursos que fan els medis de comunicació, els quals ens diuen com hem de ser, que hem de fer, com hem de vestir.
La no-moda "Modestany", convida a fer una reflexió sobre els models que ens imposen els mitjans de comunicació, els quals són quasi impossibles d assolir: personatges perfectes, bells i famosos. L’èxit se’ns presenta com a única forma de vida per aconseguir aquella felicitat sota patrons de conducta conservadors i estrictes: ser els millors sense importar com. L’era de la imatge crea i estimula els seus potencials consumidors, convidant-los a definir-se a partir de característics grups urbans o, millor dit , mitjançant determinades propostes comercials.
Fins a quin punt la superficialitat es converteix en una condició? Fins a quin punt pot esclavitzar-nos?
En resum, "Modestany", ofereix un diàleg entre individus, deixant-los ser qui són, trencant els arquetips "ideals" potenciant les diferencies entre ells en contra de la uniformitat i allunyats de les tendències; això es fa mitjançant intervencions al mateix carrer envoltades de quotidianitat fora de circuits comercials, oblidant el consumisme compulsiu sense criteri i trencant la falsa creença per la qual , per ser feliços és imprescindible l’èxit i el consum desmesurat.
Per això, us convido a visitar la seva pàgina web i conèixer més a fons el treball i la tasca de "Modestany": http://www.modestany.com/

Pirates. Els lladres del mar

El Museu de Gavà inaugura, el proper dijous 6 de març a les 19.30 h, l’exposició “Pirates. Els lladres del mar”. Aquesta exposició romandrà oberta del dijous 6 de març fins al diumenge 4 de maig al Museu de Gavà.

Durant l’acte d’inauguració, la senyora Sandra Y. Rodríguez, Dra. en Arqueologia, i comissària de l’exposició, en realitzarà la visita comentada.

Un altre dels objectius i motius que el Museu de Gavà aculli l’exposició “Pirates. Els lladres del mar” és per que introdueix al visitant, a través de les activitats, en el coneixement de l’existència del fenomen de la pirateria a les costes de Gavà-Garraf.
En aquest punt, la meva feina com a Tap ha estat buscar aquesta història que amagàven les costes del Garraf sobre la pirateria, i realitzar activitats que completèssin l'exposició.
Us passo la relació de les diferents activitats per a que us animeu a fer-nos una visita!

La ruta dels pirates
Acompanyats d'un pirata, resseguirem per mar els rastres dels atacs pirates a la costa del Garraf que assetjaren la nostra ciutat. Participarem en totes les maniobres a bord de l'embarcació de vela llatina "Rafael", de 1915. Sortida des de Port Ginesta.
Transport fins al port amb vehicle propi.

Calendari: dissabte12 i diumenge 13 d’abril, a les 10.30 i a les 12.30 h
Preu: 5,35 € per persona. Activitat per a majors de 14 anys.Places limitades. Cal fer-ne reserva prèvia al telèfon 93 263 96

Visita teatralitzada “Pirates. Els lladres del mar”
Activitat familiar.
Uneix-te al grup! Acompanyat del pitjor dels pirates, podràs gaudir amb els teus amics o familiars d’una visita teatralitzada a l’exposició.
Apta per a tots els públics.

Calendari: diumenges 16 de març i 6 d’abril, a les 11.30 h
Lloc: Museu de Gavà
Preu: Activitat gratuïta. Places limitades.
Cal fer-ne reserva prèvia al telèfon 93 263 96 10

La pirateria al s.XXI
La pirateria és un fenomen que encara es manté avui en dia dins les nostres fronteres, tot i que ha derivat en espoliació d’obres d’art i tresors. Per abordar aquest tema us proposem una doble activitat:

19.30 h. Visionat del documental “El Museu enfonsat” emès i produït pel programa 30 Minuts de TV3.

20 h. Xerrada a càrrec de Tomàs Rabadan, cap de la Unitat Central de Robatoris i Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra, per conèixer més de prop a què s’enfronten actualment els cossos policials del nostre país a l’hora de salvaguardar el patrimoni ocult.

Calendari: dijous 10 d’abril, a les 19.30 h
Lloc: Museu de Gavà
Preu: Activitat gratuïta. Places limitades.
Cal fer-ne reserva prèvia al telèfon 93 263 96 10

Us hi esperem!!!

4/3/08

L'Hora del té

Hola a tots!

Des del MhiC (Museu de la història de la immigració de Catalunya) fem una activitat força interessant, es tracta de l'Hora del té, que es celebrarà el proper 13 de març i evidentment tots i totes esteu convidars a venir a Sant Adrià. I què és l'Hora del té? són unes jornades que es porten celebrant gairebé des de la inauguració del museu.

Aquest és el tercer any que es realitza. En aquestes jornades es pretén analitzar aquells temes comuns a qualsevol individu migrat, posant de manifest les coincidències del fet migratori al marge de l’origen o el moment en què és produeix la immigració. Enguany el MhiC ha volgut recuperar dins l'Hora del té l'activitat realitzada pel Programa Immigració del Serveis Socials i el Centre d’Informació i Orientació de la Dona de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs titulada: “Dones Viatgeres”, amb l’objectiu que dones immigrades oferissin una visió de com és el seu lloc d'origen.

El que es farà des del MhiC és crear una petita guia de viatge al voltant de les ciutats d’origen de tres dones immigrades. La guia és una mirada molt personal i sentimental d’aquestes ciutats tot i que donaran una visió i informació turística. Les ciutats que s'explicaran són: Montevideo (Uruguai), Rebola (Guinea Equatorial) i Suceava (Romania).

La meva feina com a TAP és elaborar aquestes guies turístiques a partir de tota la informació del lloc, fotografies, reflexions personals que ens han donat les ponents. Crec que és una manera interessant i diferent per reflexionar sobre la immigració.

Doncs això és tot, qui sap potser us serveix de font d'inspiració això per fer alguna activitat als vostres respectius museus!.

Apa doncs, us esperem nois el dijous!.

3/3/08

Feminicidi i maquila a Ciudad Juárez


El Museu de l’Art de la Pell de Vic va acollir des del 21 de desembre de l’any passat fins al 3 de febrer d’enguany l’exposició itinerant Feminicidi i maquila a Ciudad Juárez. La mostra, comissariada per Eva Sánchez, tractava els violents assassinats de dones que es produeixen a la ciutat mexicana des de fa més de 15 anys, i denunciava la impunitat de què gaudeixen molts dels culpables, la falta d’investigacions rigoroses, i el dubtós paper que juga la maquila en aquesta situació.

La formaven un total de 25 peces d’artistes de diferents procedències –catalana, italiana, nord-americana i mexicana– que recollien els formats més diversos: des de vídeo art fins a instal·lacions, fotografia o cartells, a més de tres documentals periodístics.Arrel de la temàtica de la mostra es va creure que seria interessant de fer-ne difusió entre les entitats i associacions de Vic i la comarca d’Osona que treballen en l’àmbit social. Al mateix temps, serviria per donar a conèixer el museu a persones que normalment no hi accedeixen.

L’atenció es va centrar principalment en els col·lectius de dones de la zona, els centres i entitats de formació d’adults, i els grups d’educació en el lleure. Vam enviar-los e-mails, vam fer trucades i vàrem concertar reunió amb alguns d’ells. Finalment van venir cinc grups organitzats, a banda de persones de les entitats que van visitar-la de forma individual. Cal afegir que, malgrat la durada de l’exposició, totes les visites excepte una es van concentrar a l’última quinzena de gener, quan el curs escolar havia tornat a la normalitat després de les vacances de Nadal.

Els cinc grups que van participar-hi van ser d’àmbits ben diversos: els nois i noies de l’Agrupament Escolta Guillem de Montrodon (el grup de Truc, que tenen 17 i 18 anys) amb els seus caps; tres grups de dones: de l’Ajuntament i de Vic, de l’escola de formació d’adults de Manlleu, i del Taller d’Ocupació de Vic; i, finalment, els socis de l’Agrupació de Sords de Vic i Comarca, que van venir amb una intèrpret.

En cada ocasió els visitants van tenir percepcions i van extreure conclusions diferents, però el que va ser més interessant de les experiències fou que moltes de les persones que van venir no havien estat mai al Museu, i van poder conèixer-lo i passar-hi una bona estona (en la mesura que ho permetia el tema de l’exposició!).

I, encara més important, tant aquestes visites com els contactes telefònics amb les altres entitats van servir per conèixer-nos mútuament i, fins i tot en alguns casos, engrescar-nos a començar projectes plegats. Esperem que aquestes trobades hagin estat els primers capítols d’aventures més llargues.

Projecte de col•laboració amb els Amics del Museu


Els Museus d’Esplugues han iniciat un projecte de col·laboració amb l’ associació d’Amics dels Museus i del Patrimoni d’Esplugues de Llobregat (AMPEL) per localitzar i documentar models de ceràmica aplicada a l’arquitectura i produïts a La Rajoleta, la Fàbrica de Ceràmica de Pujol i Bausis, ara convertida en un espai musealitzat.
Després d’una primera fase de concreció del projecte es van editar unes fitxes d’identificació consensuada, que tots els interessats poden demanar i omplir quan es reconegui, en qualsevol lloc, patrimoni ceràmic originari de la Fàbrica a partir dels catàlegs dels models produïts. A partir d’aquestes fitxes i de les imatges de les peces que els mateixos participants proporcionen, en un futur, es podrá editar un catàleg on recollir un patrimoni comunitari difuminat pel territori que té vincles amb el patrimoni local.
Tot just fa uns dies, el 16 de febrer, és va realitzar la primera sortida de camp que inaugura la posada en marxa del projecte. En aquesta ocasió el personal tècnic del Museu va plantejà un recorregut urbà, d’autodescoberta i recerca conjunta, pel nucli antic de Barcelona, a partir del carrers dels Tallers, punt simbòlic pels participants perquè era on havia estat emplaçat el despatx de Pujol i Bausis. La idea era anar fent un passeig per on, prèviament s’havien localitzat ceràmica, i sense dir res, que els propis participants, que anaven fent la recerca, localitzessin els punts.
Va ser una experiència molt interessant i una forma de veure una manera de fer partícep a la gent, en una tasca molt important, com és la documentació de les col·leccions més enllà de les peces del Museu, i un mecanisme de cohesió social entorn d’un patrimoni compartit.
Ja tenim programada la segona sortida, a Molins de Rei, el pròxim 15 de Març, esteu tots convidats!!

Pressupost de difusió “0 €”. Què fem?


Un dels punts en comú que molts de nosaltres tenim com a TAPS és que hem de difondre les activitats dels nostres museus amb un pressupost cero o molt baix. Per aquest motiu, hem sembla interessant presentar una estratègia que s’utilitza als Museus d’Esplugues. Senzilla, barata i molt digne.
Dins la programació, cada activitat té el seu corresponent flyer que s’envia al usuaris que volen rebre informació i que permet tenir un material editat del que és fa durant tot l’any. La primer opció és aspirar al disseny d’un fulletó, amb una gran gràfica, però qué fem si no és possible? I com ho fem si no hi ha pressupost?
Cartolina, guillotina, imaginació i manualitats!!

Viatge per la Pell d'Igualada


El passat mes de febrer va començar la tercera temporada de les Rutes Teatralitzades per Igualada. Es tracta d’una proposta de l’Ajuntament d’Igualada i la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya que dóna a conèixer el patrimoni industrial de la ciutat.

El pròxim diumenge 9 de març a les 12 del migdia, com cada segon diumenge de mes i de la mà d’en Xatet, mestre adober, tindreu de nou l’oportunitat de fer un viatge per la pell d’Igualada.

Aquesta ruta ofereix una visita teatralitzada pels principals escenaris del patrimoni industrial adober de la ciutat: el barri adober i el Rec, algunes indústries modernistes, i una adoberia inèdita del segle XVIII. Descobrireu les característiques arquitectòniques dels seus edificis i les seves peculiars formes de treball.

Durant la caminada també es visiten altres elements històrics de la ciutat, com els portals medievals que encara es conserven de la muralla que envoltava l’antiga Igualada, les places i la seva evolució històrica, com la plaça de Pius XII on va néixer la ciutat el s. XI. A més de passar per edificis del nostre patrimoni industrial adober com “Cal Pau del Pèl” una de les adoberies més antigues que es conserven, Cal Sabaté “la catedral dels blanquers”, d’estil modernista i visitar Cal Segall del s. XVIII que conserva intacte l’aspecte de les velles adoberies, i Curtits Badia que és un empresa puntera en el món de la pell i està punt de fer els seus 120 anys de funcionament.

La ruta acabarà a l’antiga adoberia de Cal Granotes, secció del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia on s’oferirà un suca-mulla i barreja per a tots els participants.

Punt de sortida: Oficina de difusió cultural i turística
c. Garcia Fossas, 2 (al costat de la Pl. de la Creu)
Telèfon d'informació i reserves: 938 019 116 / 938 046 752

Preu: 3 €
Gratuït fins a 12 anys i carnet del club super 3
Descomptes: 1,5 € per a majors de 65 anys, aturats, pensionistes, família nombrosa i estudiants que puguin acreditar la seva condició.