El Museu de l’Art de la Pell de Vic va acollir des del 21 de desembre de l’any passat fins al 3 de febrer d’enguany l’exposició itinerant Feminicidi i maquila a Ciudad Juárez. La mostra, comissariada per Eva Sánchez, tractava els violents assassinats de dones que es produeixen a la ciutat mexicana des de fa més de 15 anys, i denunciava la impunitat de què gaudeixen molts dels culpables, la falta d’investigacions rigoroses, i el dubtós paper que juga la maquila en aquesta situació.
La formaven un total de 25 peces d’artistes de diferents procedències –catalana, italiana, nord-americana i mexicana– que recollien els formats més diversos: des de vídeo art fins a instal·lacions, fotografia o cartells, a més de tres documentals periodístics.Arrel de la temàtica de la mostra es va creure que seria interessant de fer-ne difusió entre les entitats i associacions de Vic i la comarca d’Osona que treballen en l’àmbit social. Al mateix temps, serviria per donar a conèixer el museu a persones que normalment no hi accedeixen.
L’atenció es va centrar principalment en els col·lectius de dones de la zona, els centres i entitats de formació d’adults, i els grups d’educació en el lleure. Vam enviar-los e-mails, vam fer trucades i vàrem concertar reunió amb alguns d’ells. Finalment van venir cinc grups organitzats, a banda de persones de les entitats que van visitar-la de forma individual. Cal afegir que, malgrat la durada de l’exposició, totes les visites excepte una es van concentrar a l’última quinzena de gener, quan el curs escolar havia tornat a la normalitat després de les vacances de Nadal.
Els cinc grups que van participar-hi van ser d’àmbits ben diversos: els nois i noies de l’Agrupament Escolta Guillem de Montrodon (el grup de Truc, que tenen 17 i 18 anys) amb els seus caps; tres grups de dones: de l’Ajuntament i de Vic, de l’escola de formació d’adults de Manlleu, i del Taller d’Ocupació de Vic; i, finalment, els socis de l’Agrupació de Sords de Vic i Comarca, que van venir amb una intèrpret.
En cada ocasió els visitants van tenir percepcions i van extreure conclusions diferents, però el que va ser més interessant de les experiències fou que moltes de les persones que van venir no havien estat mai al Museu, i van poder conèixer-lo i passar-hi una bona estona (en la mesura que ho permetia el tema de l’exposició!).
I, encara més important, tant aquestes visites com els contactes telefònics amb les altres entitats van servir per conèixer-nos mútuament i, fins i tot en alguns casos, engrescar-nos a començar projectes plegats. Esperem que aquestes trobades hagin estat els primers capítols d’aventures més llargues.
2 comentaris:
Sempre és curiós saber l'impacte a posteriori d'una activitat d'aquest tipus. Algun dels membres d'aquests grups ha tornat a visitar el museu acompanyat d'altres persones? Els vas oferir de deixar les dades per rebre les informacions del museu?
Hi van haver persones que sí que van deixar les dades per rebre informació, tot i que en general comentaven que preferien visitar les exposicions tot el grup sencer de manera guiada, més que no pas visitar les exposicions individualment. El que és positiu és que ara estan més receptius a l'hora de participar de noves activitats, i de fet un parell de grups ja han concertat una cita per tornar altra vegada. D'altra banda, alguns dels nois i noies del escoltes van dir que tornarien acompanyats d'altres persones perquè vegéssin l'exposició.
Publica un comentari a l'entrada