9/4/08

Els tresors amagats

A les 11 del matí del 16 d'octubre del 2007, una patrullera de la Guàrdia Civil va capturar en aigües d'Algesires l'"Odyssey Explorer", un vaixell propietat de l'empresa de caçatresors nord-americana Odyssey. Havia sortit pocs minuts abans del moll militar de Gibraltar, on havia estat refugiat durant sis mesos sota protecció britànica des que, a mitjans d'abril, va treure el tresor submergit més gran de la història d'una misteriosa nau protegida per un nom en clau: Black Swan (Cigne Negre). Cinc-centes mil monedes de plata i or valorades en 400 milions d'euros van volar aleshores de Gibraltar a Tampa, a Florida (EUA), en un vol xàrter contractat per Odyssey, i es va obrir un complex contenciós jurídic entre la companyia i el govern espanyol, que reclama el tresor com a seu.
Però la història havia començat molt temps enrere. Odyssey havia estat operant en aigües espanyoles, amb els seus dos vaixells i un sofisticat robot submarí, durant els últims nou anys. En moltes ocasions sense permisos per a prospecció o extracció arqueològica. Tret d'algunes actuacions puntuals, les autoritats espanyoles han tolerat la seva activitat. Encara més, el Ministeri d'Afers Exteriors els ha proporcionat diverses autoritzacions genèriques, que, si bé no eren efectives sense el permís de la Junta d'Andalusia, els han permès en ocasions eludir les forces de l'ordre i han fomentat la confusió. El resultat ha sigut l'exportació de Gibraltar als Estats Units d'aquestes 17 tones de monedes de plata i or, procedents d'un naufragi en què tot és un misteri excepte el seu nom en clau, Black Swan.Ara que el tresor ha volat als Estats Units, el govern espanyol trenca amb Odyssey i emprèn accions legals. Arrenca una complexa batalla política i legal a quatre bandes amb una empresa americana, el govern britànic, que ha donat cobertura logística als caçatresors, i les autoritats de Gibraltar, en el territori de les quals es refugien.Però, més enllà del tresor d'Odyssey, el Cigne Negre ha obert a Espanya un nou debat sobre la propietat i la utilitat dels tresors amagats al fons del mar. S'haurien de deixar dormir sota l'aigua, com defensen els arqueòlegs, o s'haurien d'extreure sistemàticament per destinar una part dels beneficis a recerca?

La pirateria és un fenomen que encara es manté avui en dia dins les nostres fronteres, tot i que ha derivat en espoliació d’obres d’art i tresors. Per abordar aquest tema us proposem una doble activitat al Museu de Gavà aquest dijous 10 d'abril del 2008:

19.30 h. Visionat del documental “El Museu enfonsat” emès i produït pel programa 30 Minuts de TV3. On aborda el tema del vaixell Odyssey Explorer a les nostres aigües.

20 h. Xerrada a càrrec de Tomàs Rabadan, cap de la Unitat Central de Robatoris i Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra, per conèixer més de prop a què s’enfronten actualment els cossos policials del nostre país a l’hora de salvaguardar el patrimoni ocult.

Per a poder gaudir d'aquesta interessant jornada us esperem al Museu de Gavà!!

Calendari: dijous 10 d’abril, a les 19.30 h
Lloc: Museu de Gavà
Plaça Dolors Clua, 13-14 de Gavà
Preu: Activitat gratuïta. Places limitades.
Cal fer-ne reserva prèvia al telèfon 93 263 96 10

3 comentaris:

Marisol Barrientos ha dit...

Hola Sara!
M'ha semblat molt interessant la informació que ens dones i el debat que proposes!
Crec que el més perillós de tot és la permissivitat del govern en aquests assumptes i potser els buits legals que hi ha al respecte.
Potser si no hi hagués darrera una empresa d'Estats Units ho haguessin permès?

Isabel Lázaro MUSEU MOLLET ha dit...

Hola a totes. Sempre és interessant saber coses sobre espolis i robatoris de patrimoni, però no ens hem d´oblidar que ara ens tirem dels cabells per coses així però tots anem a molts museus que tenen unes grans col•leccions fruit dels robatoris en massa i amb l´excusa de la conservació els veiem com a models a seguir... Sempre pasa el mateix, fins que no t´ho fan a tú mateix no saps el que se sent...
Per altra banda trobo molt interessant que tingueu la oportunitat de conèixer algú que des dels cossos de la llei es dedica a aquestes coses, em sembla que infravalorades per la majoria de la societat.
Pel que fa a la pregunta que proposa la Sara a mi em ve una pregunta molt tendenciosa al cap: des de quan es treuen beneficis nets d´extreure una cosa semblant que no sigui per la pròpia autogestió i conservació d´ allò extret, més que no pas la recerca? Estaria millor que s´avalués el possible deteriorament de les peces si es fan sortir de les aigües i després no es tenen els recursos necessaris per la seva correcta conservació (cosa que passa algunes vegades i resulta millor deixar-les en el refugi del seu oblit, tant a jaciments subaquàtics com a terra ferma) Aquí entren en joc moltes coses i s´ en pot parlar molt més... Em sembla que la versió dels arqueólegs sol ser la més encertades en aquestes qüestions, quan ells són els més interessats en extreure a la llum aquestes coses i diuen que no, els seus motius tindran...

Sara Carbonell Museu-Gavà ha dit...

El que es més curiós de tot es que l'empresa Odyssey Explorer tenen un negoci muntat impressionant al radera. Per exemple, que posen a la venda aquells objectes que "possiblement" no han volgut comprar els museus o col·leccionistes i els particulars poden adquirir al "modico precio de X"! Així que, qui garanteix la conservació d'aquells objectes?
Estarien millor al fons del mar fins que algú amb responsabilitat els extreies per mostrar-los al món?