16/4/08

Ismael Smith, un "petit i estimadet escultor noucentista"

Eugeni d'Ors va anomenar d'aquesta manera en una de les seves gloses, Ismael Smith, un artista polifacètic de l'època de Rusiñol, Granados, Sorolla, Nonell, Casals, Benlliure, Macià i Cambó.

Un artista que dominà diverses tècniques: escultura, dibuix, pintura, a cavall entre el modernisme i el noucentisme, i que fou oblidat durant molt de temps pels estudiosos. La irregularitat de la seva obra i la malaltia que el portà el últims anys de la seva vida a un psiquiàtric americà condemnà a l'oblit una de les figures més emblemàtiques i contradictòries de l'època.

Smith formà part de la colònia d'estiuejants de Cerdanyola de principis de segle XX i està previst que se li dediqui un àmbit en el nou Museu d'Art de Cerdanyola (MAC), donat que té una bona part de dibuixos, il·lustracions i gravats de l'artista.

El dimarts dia 22 d'abril a les 18h es presenta a l'Espai Granados de Cerdanyola (Pl. E. Granados, 1) una reedició de l'article "Ismael Smith i Marí" escrit per Enrique García-Herraiz, qui realitzà una destacada donació d'obres, documentació i materials de Smith. A més, aquesta publicació és la primera que s'impulsa des del nou Museu d'Art, que vol convertir-se en espai de referència de l'artista.
S'ha aconseguit fins i tot que algunes de les donacions apareguin en diaris de tirada nacional: article 1, article 2 .