12/2/08

Escrit a la Ràdio de Sant Cugat

Sóc l'Helena, de Sant Cugat. Us adjunto un text que he escrit per a la ràdio local del meu municipi, en la qual participo de forma espontània com a redactora d'una columna d'opinió. Això enllaça amb el que comentaven la Sol i en Guillem de que sempre és bo tenir bon tracte amb els mitjans de comunicació de l'indret; sempre ens poden donar un cop de mà. Aquest escrit estarà penjat demà a la web de la ràdio, http://www.cugat.cat/ i us convido a visitar-la. Té un nou format més participatiu de la qual els santcugatencs n'estem molt orgullosos, jeje.
De moment, aquí teniu el text. Sereu els primers en llegir-lo. I, sobretot: les crítiques o opinions contràries seran benvingudes.

Salut taps de bassa!!


"Pedraferits"

Tot just començo a entendre i a percebre què hi ha darrere del nostre llegat cultural, del nostre patrimoni compartit. I tot just m’adono també de la immensa cura i urgència amb què cal tractar-lo si se’n vol conservar alguna part.
Però, ¿què són les pedres dels edificis històrics per a nosaltres? Què ens aporten de bo? De ben segur que molts – masses – s’ho qüestionen. I uns altres pocs deixen la pell en l’intent per a salvaguardar-lo i evitar-ne l’enderroc. I per què? Quin sentit pot tenir aquesta mania ridícula de presentar informes i paperassa a favor d’una casa vella i ruïnosa, si els temps han canviat, ...si ja no som els que érem?
Jo crec que el perquè rau simplement en una estricta raó de respecte.
Respecte vers els que ens han precedit i han deixat una casa al bell mig de la vila original com a testimoni del que van ser. Respecte vers aquells que la construïren amb el seu esforç, i els temps en què van viure-la. Respecte vers les generacions que vindran i que malgrat la sequera, la desertització, i el capitalisme ferotge potser voldran – qui sap - conèixer i entendre els seus orígens. Respecte, al cap i a la fi, per aquells que respecten i saben estimar el patrimoni. Respecte vers l’ésser humà i la seva petjada en el temps.
Els carreus del monestir ens parlen de tantes històries com vides hi caben al Sant Cugat actual. Dues cases del segle XVI, Cal Rifé i Ca l’Arús (enderrocades fa uns mesos pel poder especulatiu d’uns quants, i pel silenci d’uns altres) han emmudit per sempre, sota la nostra mirada còmplice.
Perquè la runa és ja una runa per sempre i emmudeix amb un silenci absolut. S’esvaeixen les cares, els rostres d’aquells que habitaren les cases del carrer Sant Domènec de fa cinc segles. I d’aquesta manera, es dilueixen passat i respecte entre les runes.

7 comentaris:

Marisol Barrientos ha dit...

Hola Helena,
Entenc molt bé de què parles, tot i que a Cerdanyola aquesta destrucció del patrimoni és molt més "ferotge". El Catàleg de Patrimoni que es va aprovar el 2003 va estar durant uns anys pendent de la seva aprovació per part de l'Ajuntament (demora inexplicable?) i mentrestant els que estaven "ben informats" els va faltar temps per enderrocar algunes cases i construir-hi pisos nous. Només cal que passeu pel C/Jaume Mimó, 18, on una fantàstica promoció de pisos es troba en lloc de la Casa Viñals de l'arquitecte Audet, de finals dels anys 20 .

Eloi Castells, MUSEU D'HISTÒRIA DE SABADELL ha dit...

Hola nois...
Això és una pandèmia irrefrenable... Vagis on vagis, des de Barcelona ciutat fins a Sant Jaume de Frontanyà s'hi veuen desastres de tot tipus. El cas que millor conec és el de Sabadell, una ciutat que mira tant al futur que aviat no s'enrecordarà de que va menjar ahir per dinar!
La destrucció sistemàtica d'espais patrimonials fins als anys 70 encara és mínimament justificable, però ara, en ple s. XXI Sabadell assisteix impassible a l'enderrocament del Cafè Euterpe (l'últim edifici modernista que quedava a la plaça de l'ajuntament), el Teatre Euterpe (el que era el teatre més gran de la comarca) i habitatges de tot tipus: per triar i remenar, no us penseu! des del s. XVI fins al XX!
Ni la Setmana Tràgica va fer tant de mal!
S'hauria de fer una llei contra el Terrorisme Patrimonial!

Anònim ha dit...

Eloi, tens tota la raó...

Hi ha tant per fer!

Per això crec que el debat ha de sortir al carrer, remoure consciències, fer-nos escoltar des de les ràdios locals, els diaris, els fòrums..

serem els més pesats de tots!
abraçada des de sant cugat

Meritxell del Mhic ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Meritxell del Mhic ha dit...

Hola a tots i totes,

Teniu molta raó és una constant això d'anar enderrocant, es veu que és cosa del progrés... ¬_¬'. Però en relació al que tu dius Eloi, això de: "hauria d'existir una llei contra el terrorisme patrimonial (...)" he de dir que existeixen lleis en vers això, des de fa ben poc i encara queda molta feina a fer, però existeixen, inclús tenim a la nostra disposició una fiscal de patrimoni! (la Susana Romero). Nosaltres estem molt conscienciats, com a mínim, se suposa, que a tots i totes ens preocupa el patrimoni però la realitat és que a la majoria del personal... tant se li'n fot un munt de pedra. Hi ha un problema afegit, nosaltres si volguéssim podríem denunciar a la comissaria aquests tipus de delictes com qualsevol altre, però el tema està en que ningú ho fa, moltes vegades per desconeixença de que es pot fer i d'altres... perquè l'ésser humà és com és. Crec que s'hauria de conscienciar més a la gent en general i sobre tot als nens, ja que ells son el futur. Resumint... no camviarem el món però com a mínim s'intenterà.

Meritxell del Mhic ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Meritxell del Mhic ha dit...

El meu ordinar s'ha tornat boig... i de pas em torna boja a mi... en fins... perdoneu tant "eliminamenta" de comentaris.