Fa uns mesos, visitant el Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, vaig veure un sistema per exposar fotos que em va semblar molt interessant per dos motius: la senzillesa i la interacció que es crea amb el visitant. Es tractava d'uns petits visors de diapositives penjant d'una barra de ferro. El visitant s'apropa, agafar el visor i, a través de la lent que aquest conté, veu la diapositiva ampliada. El visor és l'aparell que podeu veure a la fotografia. És molt petit, cap al palmell de la mà.Per l'exposició que estem muntant a l'Ecomuseu de Rubí es necessitava exposar material gràfic i vaig proposar aquest recurs. La proposta va ser acceptada i ara estem ficats de ple en trobar els materials necessaris per fer el muntatge. La recerca dels visors ha estat difícil perquè tot allò relacionat amb el món de la fotografia analògica ha quedat obsolet, però finalment... els he trobat!!! Si algú està interessat en un recurs d'aquest tipus us puc facilitar el contacte de la persona que els comercialitza a Barcelona.
Ara ens hem d'inventar el sistema per penjar-los... També em preocupa com rebrà el públic de la tercera edat aquest tipus de recurs, el qual requereix un esforç extra de la vista. Us ho explicaré en pròximes entregues.
5 comentaris:
Patricia,
m'ha fet gràcia aquest dispositiu.
Però tinc una pregunta: hi caben diverses diapositives o només una per dispositiu?
És un recurs car?
Hola Patricia,
A mi també m´ha fet gràcia... quan ho tinguis fet ens podries fer arribar fotos per veure-ho més clar? Més que res per saber si ho puc adpatar a les nostres necessitats...
En resposta als vostres dubtes:
-Només cap una diapositiva per dispositiu. Nosaltres ens estem plantejant utilitzar al voltant d'uns 20-24 visors (per crear un efecte de bosc d'imatges).
-Cada visor costa una miqueta més de dos euros (entre els 2'20 i els 2'50 €).
-Quan ho montem penjaré les fotos. De totes maneres, si esteu molt interessats, encara ho podeu veure al Mnactec de Terrassa.
Hola Patrícia,
Potser sóc una mica "aguafiestas", però, si ho he entès bé aquest és un sistema que va amb diapositives analògiques i només pots posar una imatge en cada aparell. No és una mica arriscat invertir diners en una tecnologia obsoleta? Quins usos futurs poden tenir aquests aparells més enllà d'un o dos anys?
Hola Marisol,
Això ho he proposat com un recurs museogràfic, és a dir, una manera de mostrar una cosa en una exposició temporal. No estem parlant d'un mètode de conservació o un mètode per visionar "professionalment" unes diapositives. Per fer l'exposició, el recurs el més fàcil seria fer imprimir les fotos sobre cartró ploma o emmarcar-les i penjar-les. Els visors són una alternativa per fer la visita a una mica més "interactiva" i fugir de l'espectador passiu. A més a més, el cost de fer les còpies en paper de les fotos (l'arxiu de Rubí les conserva pràcticament totes en format digital)i emmarcar-les amb el seu passe-par-tout representaria un cost similar al de la compra dels visors i la realització de les "diapos".
No sé si he respost el que volies dir... de totes maneres entenc el teu punt de vista.
Publica un comentari a l'entrada