20/2/08

El Museu als caus i als esplais:

El text que teniu a continuació és una petita reflexió que faig entorn la relació dels museus i les entitats de lleure. Amb la dinamització de la propera exposició temporal del Museu de Terrassa "creuar les memòries" que inagurem el proper 13 de març, intentaré aportar experiències pràctiques en aquest sentit, de moment però ho deixo en una primera reflexió:

Sempre que pensem en els museus i en el públic més jove, el primer que estem acostumats a veure o a pensar es en l’escola i l’institut, en l’àmbit de l’educació formal, i nosaltres mateixos sovint tenim el record d’aquest per allò viscut dins la nostra experiència escolar.

Les possibilitats que ens dona el museu però crec van molt més enllà de l’educació formal i els seus continguts curriculars. Els museus poden esdevenir també espais participatius on el visitant no sigui passiu sinó que interactuï amb els continguts d’aquest, que els pensi, l’interpreti i el crei. És important, en aquest sentit repensar, inventar formules d’actuacions amb altres agents socials de la nostra ciutat.

Un d’aquests agents, crec que amb molta importància, són les entitats de lleure, o esplais i agrupaments escoltes "caus", és a dir aquelles entitats que es dediquen voluntàriament o per militància, a educar en espais no formals. En general aquest és un públic que veiem allunyat del museu i que se’ns fa difícil la seva participació. Tot i així són moltes les coses que el museu pot aportar a les entitats de lleure i moltes altres que aquestes poden aportar als museus. Si l’objectiu dels caus i esplais generalment és educar persones conscients, crítiques i transformadores, el museus i sobretot els museus locals generalment ens poden donar milers d’oportunitats per treballar temàtiques en aquest sentit, ser conscients de la pròpia història i veure el reflex a la societat d’avui, descobrir secrets del museu, reflexionar sobre el propi espai, o relacionar les activitats del cau o l’esplai amb les temàtiques de les exposicions o viceversa… per tant el museu s’ha de mostrar davant d’aquesta com un equipament cultural, com un espai de recursos, que aporti informació, eines de treball, complements per les activitats que realitzen aquestes entitats, per tant no haurem d’oferir activitats dissenyades de manera que els esplais siguin visitants passius, sinó que hauríem de buscar eines, mecanismes de col·laboració amb els monitors o caps i responsables d’aquestes per realitzar activitats conjuntes o que aquestes puguin realitzar activitats en relació al museu.

Per al museu aquesta relació no tan sols pot significar ampliar el seu públic captiu d’edat escolar que a simple vista podria semblar repetitiu i sense gaire interès, sinó que també permet acostar a aquest públic captiu d’una forma diferent a l’habitual i per tant que generi en el seu conscient una experiència d’aquest, vivencial, de lleure i no obligatori o formal. Al mateix temps ens permet la relació i cooperació amb un públic jove sovint allunyat del museu, que són els responsables d’aquestes entitats, i que podran veure els museus com a equipaments culturals, espais de referència d’on no s’allunyaran si les experiències són positives i participatives. I finalment haurem de considerar que aquestes entitats treballen en xarxes i participen per tant amb un ampli circuit d’altres grups de joves, entitats, organitzacions, etc. Així amb una bona relació i cooperació estarem al mateix temps generant nous usuaris dels museus que tindran i pensaran noves formes de relacionar’s-hi

2 comentaris:

Marisol Barrientos ha dit...

Totalment d'acord Oscar!
Crec que fins ara els museus s'han centrat massa en l'educació "formal" i en el seguiment del curriculum escolar. És una tasca que, evidentment, s'ha de continuar fent, però em sembla també important incloure totes aquestes associacions i col·lectius que mouen molta gent, per evitar que el Museu s'associï a activitat obligatòria i avorrida. Incloent activitats per a associacions de lleure, trobo que es trencaria bastant aquesta imatge.
El TEMPS ens ho dirà...

Guillem OPC ha dit...

No sé qui va dir que infants que venen al museu avui, són els usuaris de demà. Sempre que l'experiència sigui satisfactòria...