8/4/08

Dubtes existencials...

Fa molt i molt de temps... allà, en un museu d'una galaxia molt llunyana... molt abans que existís qualsevol mena d'Expodidàctica... hi havia un bloc en el que jo escrivia... TANAAAAAAA (i ara heu d'imaginar-vos o bé la BSO d'Star Wars o la de 2001: Una odisea en el espacio, qualsevol de les dues val). Bé, després d'això potser no em mirareu de la mateixa manera... però no ho he pogut evitar i l'humor (per dir-ho d'alguna manera) no fa mal!.

Deixant de banda històries i historietes... torno a escriure al bloc, que la veritat el tenia una miqueta oblidat, però només una mica. El que plantejo avui no té massa a veure directament, o potser sí, amb la nostra tasca però on sí té a veure molt és amb el món en el que ens movem.

Últimament dono voltes a un tema: realment quan es fan (fem/farem...) exposicions per a qui es fan realment?. Hi han exposicions que són "aptes per a tots els públics", d'altres que estan fetes per a públics molt/poc específics... però avui dia... creieu que realment és cert que es fan exposicions per a tothom? alguns cops no és peca una mica massa d'elitisme? o no és així? realment són exposicions zero elitistes?. No sé, són preguntes que llenço... vosaltres què en penseu?. Tot això fa temps que em balla pel cap, però, podríem dir que el detonant d'aquesta allau de preguntes m'ha vingut d'ençà que vaig veure l'exposició Prínceps etruscos: Entre l'Orient i l'Occident del CaixaForum. No sé si l'heu vist, però en cas que no sigui així, la recomano, si més no per les peces que s'exhibeixen que són espectaculars, creieu-me perquè és ben cert, no exagero gens. Per aquells que l'hàgiu vist (i els que no... aneu-hi! sinó no podreu opinar!: creieu que és una expo per a tothom? vull dir... té una finalitat "didàctica" per si mateixa? (dic per si mateixa perquè en aquesta pregunta no valen totes les activitats complementàries, conferències, etc. que es fan al voltant de l'exposició) està feta perquè apregui tothom?. Per mi, trobo que és una exposició molt bona, però que no deixa de ser una exposició típica i tòpica d'art en el que no deixa d'exposar-se l'objecte amb la finalitat d'il·lustrar/deleitar a aquell que l'està observant, i no em sembla malament és una línia caixaforumista..., però la meva pregunta és: aquestes exposicions creieu que arriben a tothom?, evidentment res pot arribar de la mateixa manera a tothom, potser semblant, la percepció de cadascun és diferent, però crec que las exposicions són (o haurien de ser) com les pel·lícules unes t'agraden més d'altres menys, però no et deixen indiferent, ja sigui perquè t'agrada o perquè creus que és infumable... alguna cosa et queda, llavors la meva pregunta és: realment veieu que la intencionalitat és que arribi a tothom el missatge, o es fa una exposició per tal d'exposar i qui aprengui bé i qui no també? quina creieu que és la tónica que es segueix en general?.

Potser m'he passat d'escriure (em sembla que m'he emocionat molt i en especial fent preguntes a l'aire)... però mira tenia ganes d'obrir debat ;-P.

Apa, ens veiem!

10 comentaris:

Isabel Lázaro ha dit...

Hola Meritxell! Quines ganes tenia de parlar d´aquesta expo!!
Jo l´he vista i m´ha decebut molt el muntatge, molt recarregat i poc aprofitat, desigual i amb uns dispositius d´exposició molt espectaculars i poc pràctics. Sort tenen que les peces són tant bones que si las fiquessis a terra sense res seguirien emanant aquesta qualitat que tenen de per sí ... si no altre cara lluiria el Caixa Fòrum últimament, on jo trobo que els seus muntatges són més dolents i amb més mitjans.
En quant a si arriben o no a tothom jo crec que sí. Al tenir tant de text i ser tant gràfica sempre hi poden haver diverses lectures o graus de immersió dintre del tema per part del visitant... bueno, aquesta és la meva opinió... i pel que vaig veure, una mica seguint l´efecte Caixa Fòrum que s´escampa pel món, hi va públic de tots els tipus i gairebé tothom surt content, o al menys ho sembla... menys la gent que ens hi dediquem i ens fixem en més coses que en el contingut de les vitrines i peanyes...

Carme Comas ha dit...

Uy, uy, uy! Meri! Moltes preguntes... Jo encara no he anat a veure-la, però posats a debatre. Crec que no és cert que es facin exposicions per a tothom, posem l'etiqueta perquè és el que hauria de ser, però arribar a "tots" és impossible. El que s'hauria de procurar és arribar al màxim de públic possible, sobretot, els museus públics pq els paguem tots i per mi, el museu és un servei municipal més. El cas de caixaforum ja té aquesta política i crec que la quantitat d'activitats que proposen intenta obrir el ventall que igual l'expo només no aconsegueix...

Meritxell del Mhic ha dit...

Hola a totes dues!
Sí pel que fa al muntatge hi ha coses... que no estan massa ben pensades i en concret amb els interactius que hi han al llarg del recorregut que no és que estigui massa ben posats a part de massa vitrines i de carteles camuflades. I sento les preguntes Carme però avui estic inspirada jajajajaja.

Isabel Lázaro ha dit...

Per la simultaneïtat això sembla més un xat que un bloc, ja està bé, no?
Anem per parts... arribar a tots tots està clar que és un mite, però s´ha de procurar. Per aquest motiu es contextualitza el que es pot i s´informa, en major o menor mesura, al visitant. De lo contrari faríem uns muntatges minimals total i ja està, perquè contaríem que tots els visitants conten amb el codi i la informació per entendre allò que donem a veure, no?

Helena Minuesa ha dit...

Hola taps de bassa:

El que jo crec és que els museu, en la seva vocació "universalista" haurien d'arribar preciasment als que menys arriben. és una gran paradoxa, però ho veig així. Entenc més el museu com una "eina de transformació social", una eina per a fer accessible la cultura als que més lluny la veuen. I ho dic jo que, treballant al museu de sant cugat, se'm presenta massa sovint com una tasca impossible. En tot cas, crec que val la pena no perdre mai d evista aquest somni: fer dels museus un refrent més en la lluita per la igualtat de conidicions, en el sentit més ampli, més complex, més extens, més global possible. el museu tancat en sí mateix, elistista i burgès em fa venir horticària.ho sneto, però posats a expressar sentiments...

Una abraçada forta

Meritxell del Mhic ha dit...

Sí Isabel ja sembla més un xat... però ja va bé jajajaja. Estic d'acord, un bon canal de comunicació és fonamental, per tant el context és necessari. I sí Helena hauria d'arribar als que menys els arriba, però el problema està moltes vegades en que els que més fàcil ho tenen per a que els arribi els arriba gens i aquí està el tema. I cap problema! no et cohibeixis expressa els tesus sentiments que per això està el bloc ;-).

Marisol Barrientos ha dit...

Hola!
Jo crec que arribar a TOTS ELS PÚBLICS és una utopia, desenganyem-nos!
I el fet que a CaixaForum hi vagi tot tipus de públic jo ho veig com un tema més aviat d'atracció turística. Crec que s'ha integrat dins de l'oferta turística i cultural i que s'hi ha d'anar quan es visita Barcelona, al igual que al Park Güell, la Pedrera, el MNAC o el Museu Picasso.
D'altra banda, crec que la nostra finalitat com a museus locals es decanta més per aquesta vessant social, com comenta l'Helena. Intentar arribar a aquell públic que no hi ve mai, atraure col·lectius amb dificultats d'accés, i per això cal pensar molt les estratègies que s'usen per fer-ho. Crec que els recursos són importants per aconseguir-ho, però no una peça fonamental, ja que per la meva experiència: el fet de tenir pocs recursos habitualment va en favor de la creativitat i/o originalitat del projecte.
El més important és tenir el PERSONAL adequat per portar-ho endavant, amb ganes, idees, ... ÉS A DIR, NOSALTRES SOM LA PEÇA CLAU.

Isabel Lázaro ha dit...

Potser també una de les opcions que ens queda seria fer diferents tipus de visita emprant uns medis diferents per cadascuna. Es a dir, que qui vulgui més informació, ja sigui per que és un especialista o bé per que és un nouvingut a la matèria a exposar, tingui un altre suport on recolzar-se... no se... se m´acut desprès d´haver debatut aquest mateix tema de si menys és més ahir per la tarda a la UB en quant a les maneres de donar informació en una exposició més enllà del meravellós món dels textos... Diferents nivells de visita fan possible apropar-se a més tipus de públic.
Quan diem que les exposicions han d´arribar a tothom no ens oblidem que hi ha entitats que tenen molt clar qui és el seu target i sols és aquest a qui volen arribar. Quan es tracta d´entitats privades estan en el seu dret, no? Però que passa amb les públiques que també són direccionals en aquest aspecte?

Meritxell del Mhic ha dit...

Hola,
Totalment d'acord estic amb tu Marisol!. I pel que fa al que dius Isabel és cert hi han museus que tenen molt clar a qui volen arribar i d'altres per poder arribar a tothom utilitzen altres tipus de suport com és el cas del Caixaforum.

Museu Pagesia-Castellbisbal ha dit...

Vaja quin debat més interessant!
Això d'arribar a tots els públic em sembla que com penseu la majoria és una utopia. Que s'hauria de fer? Bé, aquest ja és un tema que s'apropa més a la intenció del Centre, comissari, etc. Penso que el Caixafòrum s'apropa més a la ruta turística que explica la Marisol. Si bé sempre al voltant de les exposicions fan un cicle de conferències sobre el tema que són molt interessant. Per tant ja estan donant dues opcions: pel públic en general hi ha la expo i, pel públic que vulgui anar més enllà té les conferències o activitats complementàries.
D'altra banda tenim el CCCB que penso que el que busca és un públic més exigent que vagi a l'exposició no com una activitat només d'oci sinó també cultural.
La nostra tasca des dels museus locals penso que és combinar una mica les dues vessants i sempre que es pugui anar més enllà de la exposició de determinat objecte o determinada obra. Perque al voltant d'un objecte, obra, etc. sempre hi ha una idea i no la pots possar en una vitrina...