27/5/08

De carn i òssos

En relació a les activitats educatives, passejant pel blog dels amics del Museu d'Estremoz, m'adono que sovint organitzen l'activitat amb les persones del poble, en comptes de contractar monitors, són els mateixos àvis els que transmeten i desenvolupen l'activitat, per exemple aquesta recent en la que elaboren pà de manera tradicional. Seria viable aplicar-ho en alguns dels nostres museus? Algú ja ho ha fet?

8 comentaris:

Marisol Barrientos ha dit...

A Cerdanyola, per exemple, organitzen una sortida per Collserola per conèixer les herbes remeieres amb una persona que té amplis coneixements sobre el tema i que comunica molt bé (tot i que no és de la ciutat, i que la seva feina, si no tinc mal entès, és remunerada).
Els criteris que se segueixen des del Museu és que els tallers i activitats siguin fets per persones expertes en el tema i amb gran capacitat didàctica, independentment de si aquestes són persones voluntàries, o expressament contractades per fer activitats.
Per fer determinats tallers més especialitzats sí que es compta amb la col·laboració d'empreses.
Espero haver-te ajudat!

m ha dit...

Sí, aquesta era la idea que m'han transmès els de Estremoz, que qui faci el taller sigui algú molt proper al que està ensenyant, com tu dius. Però fins i tot el que hem sorpren d'ells és que no és ni "artista invitado" o "expert professional", sinó l'avi de la cantonada que resulta que era forner i transmet alguna cosa de l'ofici en l'activitat. M'ha donat la impressió de que l'avi potser no sabia que sabia fer una cosa molt important i que, a la vegada, els nens i nenes no sabien fer pà i ho aprenien al museu i amb un veí... no sé... com si fos molt bo per a les dues parts implicades, bidireccional.
Potser m'estic flipant! jejej

Guillem OPC ha dit...

Això, els museus anglosaxons, ho fan molt. Però s'ha de tenir en compte que, si es tenen voluntaris, s'han de cuidar i s'ha de supervisar la seva feina. Per aquesta raó, els museus una mica grans tenen un departament de voluntariat i personal especialitzat que els proposa feines i els supervisa. El tema del voluntariat no està tan pensat com quelcom per treure feina sinó com un programa d'incidència i desenvolupament comunitari.

Elena Alcina MUSEU-EL MASNOU ha dit...

Als taller intergeneracionals convidem a avis i avies del Masnou a comentar fotografies antigues amb nens i nenes d’escoles del Masnou. L’experiència és molt positiva perquè expliquen experiències viscudes al poble, costums i maneres de viure que han canviat de manera radical. No m’imagino aquesta activitat amb un monitor o un actor, perdria tota credibilitat i la bidireccionalitat que comentava Maria. El problema del voluntariat dels avis, en el nostre cas, és que l’èxit d’aquest taller provoca que cada setmana tinguem una sessió i la disponibilitat d’un voluntari no és incondicional (nets que cuidar, metges que visitar i a vegades s’obliden!). El mes que ve faré l’avaluació de tota l’activitat i hauré de valorar i reflexionar com millorar aquest aspecte de l’activitat. Hi ha bibliografia?

esquerda ha dit...

Hola Maria,

a Roda vam fer una activitat de pans i els "monitors" eren persones del poble, un forner i una noia de Costa d'Ivori que va ensenyar a fer un pa dolç típic del seu país. Ho van fer de manera voluntària, i crec que l'experiència va resultar positiva per tots. Com a agraiment els vam regalar un "lot" de productes del museu, amb dos llibres i unes fotos de l'activitat.
En el cas de Roda, la "política" del museu és la d'implicar, sempre que es pugui, a la gent del poble, tant si és de manera voluntària com si cal contractar el servei. Crec que això té aspectes força positius, s'intenta donar vida al poble, tot i que sovint potser acabis pagant una mica més.

Marisol Barrientos ha dit...

Una experiència que em va explicar justament ahir una companya de francès és que ella habitualment va a excavar a les coves del Toll (Moià) a l'estiu i sembla que hi ha un avi del poble, que havia estat fuster, que fa algunes de les visites guiades que es fan a les coves. Quan ha estat allà excavant, ha sentit dir a l'home moltes barbaritats per manca de coneixements.
La meva conclusió és: voluntaris sí, però amb formació. El/la voluntària en els nostres museus la majoria de vegades està per treure feina, i és el que no ha de fer, com molt bé apunta el Guillem.

Guillem OPC ha dit...

Exacte, si només es planteja el voluntariat com quelcom que ha de treure feina al personal del museu i permetre estalviar diners, malament. Els voluntaris treuen feina però també se'ls ha de de dedicar temps, supervisar-los i formar-los. En aquest sentit, són com els TAPS :-)

Museu Municipal Prof Joaquim Vermelho ha dit...

Thank you dear partners about all the publicity that you make in your blog, of the activities of our little museum. We are very happy about that.
We work with the comunity (artisans, artists, old people with ancient knowledges, etc, etc) because we have a social propose in this museum. We want to guide and teach the new generations (the generations of the globalization!). We want them to learn the old crafts, to respect the skills of the old people. We want that the old people meet the new generations. We want also that they (the old and the childrens) have pride of their history as a comunity.
Of course, we work a lot with volunters, because we have a very low budget.
Thank you once again.