15/5/08

propietat?¿?¿?

Aquí a Manresa últimament es parla molt sobre la propietat de certes peces del museu. Un tema comlicat en el que el màxim exponent contemporàni seria Lleida i les seves peces artítiques del bisbat de la mateixa ciutat. Aquí amb un nivell inferior també hi ha polèmica. Després d'un temps de reflexió se m'acudeixen moltes preguntes que segons qui les respon tenen diferents respostes, però quina és l'adequada?
Si tot el patrimoni torna al seu lloc d'orígen, estem davant de la desaparició de molts museus? Si el patrimoni es torna serà ben conservat i exposat al públic? La pròpietat de les peces es resol amb qui les havia pagat fa segles o amb qui les te i conserva? Quina és la millor opció per acontentar tothom? Veritablement les peces tenen propietat o les hem d'entendre com a propietat cultural del país?
Podria seguir formulant preguntes que tenen mils de respostes, de moment em reservare la meva opinió. És un tema per reflexionar, i trobar una solució segurament no serà cosa de dies.
Tot i així si que diré que espero que siguem capaços d'entendre que no són les peces les culpables d'aquest enranou i que per tant no són elles les que han de patir.

5 comentaris:

Guillem OPC ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Guillem OPC ha dit...

I et deixes un altre tema. Podem parlar sempre d'expoli? si el museu que té les peces en l'actualitat no les hagués recollit, comprat o adquirit, encara es conservarien? estaríen en mans públiques o en mans privades?

I què passa amb els costos de conservació? el fet de tenir una peça en un museu implica grans despeses, sense comptar el que hagin costat les intervencions que es puguin haver fer directament sobre elles (restauracions, etc).

S'han de retornar les peces sense demanar res a canvi, o cal exigir que s'indemnitzi el museu per les despeses directes o indirectes associades al fet de tenir la peça dins la col•lecció? I això sense comptar el cost actualitzat del què va costar adquirir la peça, o l'excavació en què es va trobar...

Lourdes ha dit...

És un tema complicat de tractar, alguns cops hi ha temes polítics al darrera, que fa que la situació sigui més controvertida. Crec que cada situació té les seves pròpies característiques, per tant les solucions no sempre seran les mateixes.

El més important és mirar pel benestar de la peça, vetllar per la seva bona conservació, això vol dir tenir unes bones condicions mediambientals, de seguretat i veure com pot afectar a la peça el seu transport i la possible nova ubicació.

E. M. G. ha dit...

Sembla que partim sempre d'una sacralització de la institució museística. Tenen realment tant de valor les peces, els objectes? O tenen valor com a objecte d'estudi en el seu context? O d'estudi per a la construcció de sentit o de discursos històrics? La majoria de fons dels nostres museus fora del valor històric que volguem donar-li no tenen cap valor artístic i a poca gent l'interessa (a la vista està les visites que reben)... ara mateix, sembla que pels ajuntaments l'únic valor real dels seus museus és donar un valor afegit a la població per atreure turistes.

No entraré en el tema "d'observar" i "conservar", perquè estem en territori comanxe virtual... però si el Museu com vitrina d'objectes sembla que ha fracassat i l'horitzó es presenta amb la necessitat i l'obligació d'ampliar els públics i de respondre a altres interessos... No és un futur negre sinó potser més democràtic i menys snob. El museu ha de transformar la societat i aquesta és la seva veritable finalitat i objectiu i si conservant i mostrant segons quines obres no ho aconsegueix, potser hauria de replantejar-se tota la institució... com ja s'està fent...

De Museus ha dit...

"El museu ha de transformar la societat i aquesta és la seva veritable finalitat i objectiu i si conservant i mostrant segons quines obres no ho aconsegueix, potser hauria de replantejar-se tota la institució... com ja s'està fent..."

Desconec en quin Museu realitzes la teva funció de TAP, tot i això comparteixo una part de les teves reflexions, si és que podem anomenar així a les evidències que esmentes en un text que, essent benèvol caracteritzaria d'utòpic.
Tot i això espero que des de la institució on estàs duent a terme la funció de TAP aconsegueixis redirigir la funció de qualsevol Museu per tal de convertir-lo en un a institució que tingui per objectiu canviar la societat (utòpic i insòlit, però no prou extravagant). En darrer terme t'insto a que, si no aconsegueixes aquest objectiu abandonis les tasques que estàs duent a terme i encaminis la teva carrera cap a la política que és la única forma viable, de moment, per malgastar el diner públic per acomplir utopies com la teva.

Salutacions i endavant!

*què fàcil és intentar ésser un provocador quan es disposa d'un mínim domini del llenguatge...

POUR PARLER.