Situat al costat de la Torre Balldovina (Santa Coloma de Gramenet) trobem les restes d’aquest molí fariner d’en Ribé, actiu des del s XIV fins al s XX. El jaciment al qual ens referim ocupa part de la plaça Pau Casals i del jardí de la Torre.
L’any 1983 es van remoure les terres d’aquesta plaça i es descobriren les estructures pertanyents al molí. Durant els primers treballs d’excavació aparegueren les quatre moles i la construcció interior de grans dimensions i aspecte monumental. Se’n conserva la sala de les moles i, a un nivell inferior, els carcabans corresponents i una imponent canalització tallada a la roca per on sortia l’aigua, aprofitada alhora per regar els camps contigus.
El molí manté tots els elements necessaris que permeten una clara reconstrucció del seu funcionament original. Quant a la datació de la construcció, no s’ha pogut determinar amb precisió, però ha de ser anterior a la meitat del s XV. I se sap que, posteriorment, s’amplià el molí amb un nou edifici que contenia dues moles més. La datació d’aquest últim s’ha de situar entre el final del s XVI i el començament del segle XVII i sembla coincidir amb una sèrie de reformes a l’edifici ja existent.
Històricament, el Molí s’ha de relacionar amb la gran propietat senyorial baixmedieval i, més concretament, amb la de la Torre Balldovina, coneguda a partir de la documentació. Així mateix, la seva evolució també és significativa, des del moment que prolonga la seva vida com a molí fins que es fan efectives les conseqüències de la revolució industrial.
Sense oblidar mai l’important valor que pren el jaciment dins del patrimoni històrico-artístic de Santa Coloma de Gramenet.
Arribat el moment mancava tan sols iniciar l’última fase de l’excavació centrada en la zona del jardins de la Torre Balldovina, situada sobre l’edifici del molí i on s’esperava trobar la bassa que recollia l’aigua per al funcionament de les moles.
Amb l’arribada del nou any s’han iniciat les excavacions les quals han donat un resultat plenament satisfactori. S’ha pogut traçar tota l’estructura de la bassa i obrir l’entrada i sortida de les aigues aixi com els dos conductes per on aquesta baixava fins les moles.
El Molí d’en Ribé torna a veure la llum i mostra finalment tots els seus elements al descobert.
18/3/08
RECORDS DE XOCOLATA
Demà, 19 de Març, al Centre Cultural el Casino de Manresa, s'ignaugura una exposició temporal, que a molts tornarà a portar a la seva infància, i d'altres els farà entendre la dels més grans.
Aquesta exposició aglutina una gran quantitat de la col·lecció de la família Muncunill-Roca, en la qual trobem diferents sèries de cromos que ja a mitjans segle XIX regalaven les xocolateries. En aquest cas, l'exposició es centra amb una important fàbrica de xocolata coneguda per tots els manresans, Xocolates Torras, que tancà les seves portes al 1981, després de més d'un segle de funcionament.
En els cromos veiem un refelex de les diferents èpoques en les que es donaven, hi ha representades guerres, tradicions, invents, geografia,... es tractava d'un mètode més per fer arribar informació a la població, a la vegda que tenien un reclam per la venda del seu producte.
També trobarem en aquesta exposició objectes i màquinaria, necessària per produïr la xocolata, així com un espai dedicat a l'indret on trobavem la Fàbrica Torres, un espai, que ha evolucionat molt en el temps, ja que ha passat de ser el centre de la ciutat a ser un lloc bastant oblidat, així tractem els canvis patits als "quatre cantons" i els canvis que s'hi estan duent a terme.
En concluisió podem dir que es tracte d'una explicació amb càire memorial més que històric, on tothom pot trobar un racó pel seu record.
Aquesta exposició aglutina una gran quantitat de la col·lecció de la família Muncunill-Roca, en la qual trobem diferents sèries de cromos que ja a mitjans segle XIX regalaven les xocolateries. En aquest cas, l'exposició es centra amb una important fàbrica de xocolata coneguda per tots els manresans, Xocolates Torras, que tancà les seves portes al 1981, després de més d'un segle de funcionament.
En els cromos veiem un refelex de les diferents èpoques en les que es donaven, hi ha representades guerres, tradicions, invents, geografia,... es tractava d'un mètode més per fer arribar informació a la població, a la vegda que tenien un reclam per la venda del seu producte.
També trobarem en aquesta exposició objectes i màquinaria, necessària per produïr la xocolata, així com un espai dedicat a l'indret on trobavem la Fàbrica Torres, un espai, que ha evolucionat molt en el temps, ja que ha passat de ser el centre de la ciutat a ser un lloc bastant oblidat, així tractem els canvis patits als "quatre cantons" i els canvis que s'hi estan duent a terme.
En concluisió podem dir que es tracte d'una explicació amb càire memorial més que històric, on tothom pot trobar un racó pel seu record.
17/3/08
A Sant Cugat, el Patrimoni, més viu que mai...
Dimecres passat vaig tenir la sort de presentar, junt amb el meu Director en Lluís Campins, un projecte novedós per al Museu de Sant Cugat.
El projecte Patrimoni Viu 2008 té com a voluntat primera la d'establir nexes de col·laboració amb les entitats i associacions culturals que mantenen fàcticament viu el patrimoni santcugatenc mitjançant la seva tasca quotidiana, de manera que es crein sinèrgies i nexes d'unió entre les entitats i el museu, entès aquest com a eix vertebrador de totes elles.
En unes jornades de tres dies (13, 14 i 15 de juny) s'aniran succeint diverses activitats que ens aproparan al patrimoni immaterial de manera lúdica i engrescadora. Per a tots els públics. Per a tots els gustos. Obert. Des de i per a la pròpia ciutadania.
Bastoners, geganters, actors, artistes plàstics, dansaires, cuiners, ...esdevindran tots ells els veritables protagonistes d'aquest programa; darrere cada activitat o mostra-taller hi haurà una contextualització històrica vinculada, de manera que el treball i voluntat de recerca com a ens museístic es veurà justificat des d'un principi.
Això sí, sempre entenent aquesta recerca en estreta col·laborció entre els grups que fan i mantenen viva la cultura del lloc i el museu de la ciutat.
De moment, la presentació ja està enllestida i pròximament podré passar-vos el calendari definitiu de les activitats que constituiran el programa.
Tot un repte, en un Sant Cugat en imparable creixement. Esperem que hi hagi sort, companys!
El projecte Patrimoni Viu 2008 té com a voluntat primera la d'establir nexes de col·laboració amb les entitats i associacions culturals que mantenen fàcticament viu el patrimoni santcugatenc mitjançant la seva tasca quotidiana, de manera que es crein sinèrgies i nexes d'unió entre les entitats i el museu, entès aquest com a eix vertebrador de totes elles.
En unes jornades de tres dies (13, 14 i 15 de juny) s'aniran succeint diverses activitats que ens aproparan al patrimoni immaterial de manera lúdica i engrescadora. Per a tots els públics. Per a tots els gustos. Obert. Des de i per a la pròpia ciutadania.
Bastoners, geganters, actors, artistes plàstics, dansaires, cuiners, ...esdevindran tots ells els veritables protagonistes d'aquest programa; darrere cada activitat o mostra-taller hi haurà una contextualització històrica vinculada, de manera que el treball i voluntat de recerca com a ens museístic es veurà justificat des d'un principi.
Això sí, sempre entenent aquesta recerca en estreta col·laborció entre els grups que fan i mantenen viva la cultura del lloc i el museu de la ciutat.
De moment, la presentació ja està enllestida i pròximament podré passar-vos el calendari definitiu de les activitats que constituiran el programa.
Tot un repte, en un Sant Cugat en imparable creixement. Esperem que hi hagi sort, companys!
Blocs de museus catalans
En un missatge anterior ja vaig esmentar un parell de blocs força coneguts dins del món dels museus. El bloc del Museu Municipal d'Estremoz, publicat pel personal d'un petit museu portuguès, i el de museumblogs, un agregador que concentra els darrers posts publicats des de museus d'arreu del món.
Dins l'àmbit català, destaca el bloc de Barcelona a Verdú d'en Jordi Mayoral, director adjunt del Museu de Joguets i Autòmats de Verdú (aquest mireu-vos-el amb carinyo, pel format de les anotacions i el dinamisme que desprén), el dels treballadors del Museu de Lleida, o el d'en Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, treballador en excedència de l'OPC, que publica els seus pensaments a l'ombra de Bosch i Gimpera.
I només comentar-vos que l'altre dia em van trucar de l'empresa cultural KuanUm de l'Hospitalet per demanar-me si podien posar un enllaç a Animació del Patrimoni des del seu bloc, http://kuanum.blogspot.com/.
Els museus catalans i el seu entorn es van fent un lloc a la blogosfera...
Dins l'àmbit català, destaca el bloc de Barcelona a Verdú d'en Jordi Mayoral, director adjunt del Museu de Joguets i Autòmats de Verdú (aquest mireu-vos-el amb carinyo, pel format de les anotacions i el dinamisme que desprén), el dels treballadors del Museu de Lleida, o el d'en Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, treballador en excedència de l'OPC, que publica els seus pensaments a l'ombra de Bosch i Gimpera.
I només comentar-vos que l'altre dia em van trucar de l'empresa cultural KuanUm de l'Hospitalet per demanar-me si podien posar un enllaç a Animació del Patrimoni des del seu bloc, http://kuanum.blogspot.com/.
Els museus catalans i el seu entorn es van fent un lloc a la blogosfera...
16/3/08
LA MIRADA TÀCTIL- Una nova política
Els Museus d’Esplugues han iniciat una nova política integral dins la institució dirigida a la integració de col·lectius en risc d’exclusió per qüestions d’accessibilitat. Juntament amb el dret d’accés igualitari a la cultura i a la informació, la realitat és que els nostres museus, amb totes les seves dificultats, tenen com a principal objectiu donar a conèixer el nostre patrimoni a tots als públics. Per tant, dins aquest “tots” també hauríem de dissenyar propostes per col·lectius específics que no tenen la possibilitat d’accedir a la nostra oferta d’activitats. De fet, podem parlar d’una oferta limitada a nivell local dirigida a persones amb problemes de visió, ja que els museus tenen un gran component visual, i per tant, un grau alt d’inaccessibilitat en aquest sentit.
En aquesta línia, gràcies a la iniciativa de la Diputació de Barcelona, hem pogut iniciar aquesta nova política amb el projecte “La Mirada Tàctil” que ha incorporat millores a nivell museogràfic, amb la instal·lació d’un mòdul tàctil i un audiovisual, entre altres recursos, al recorregut de la Fàbrica Pujol i Bausis per facilitar l’accés a persones amb dificultats visuals, a la vegada que enriqueix la visita pel públic general.
Aquesta primera fase ha de continuar amb un projecte de dinamització i difusió del que hem fet fins ara, i del que ens queda per fer. Si considerem com a política, l’accessibilitat, totes les nostres activitats, exposicions, millores museogràfiques i museològiques dels equipaments, han de considerar des de l’origen les necessitats específiques d’aquest col·lectiu per accedir a la informació i a les manifestacions culturals que puguem generar.
Us convidem a la inauguració del nou recorregut el 27 de Març a les 19 h, a La Masoveria del Museu (c. Església , 36 Esplugues).
I voldria preguntar-vos si ens els museus en què esteu hi ha plantejament en aquesta línia, perquè sé que alguns també van rebre o rebran aquest any subvencions per aquest tema.
En aquesta línia, gràcies a la iniciativa de la Diputació de Barcelona, hem pogut iniciar aquesta nova política amb el projecte “La Mirada Tàctil” que ha incorporat millores a nivell museogràfic, amb la instal·lació d’un mòdul tàctil i un audiovisual, entre altres recursos, al recorregut de la Fàbrica Pujol i Bausis per facilitar l’accés a persones amb dificultats visuals, a la vegada que enriqueix la visita pel públic general.
Aquesta primera fase ha de continuar amb un projecte de dinamització i difusió del que hem fet fins ara, i del que ens queda per fer. Si considerem com a política, l’accessibilitat, totes les nostres activitats, exposicions, millores museogràfiques i museològiques dels equipaments, han de considerar des de l’origen les necessitats específiques d’aquest col·lectiu per accedir a la informació i a les manifestacions culturals que puguem generar.
Us convidem a la inauguració del nou recorregut el 27 de Març a les 19 h, a La Masoveria del Museu (c. Església , 36 Esplugues).
I voldria preguntar-vos si ens els museus en què esteu hi ha plantejament en aquesta línia, perquè sé que alguns també van rebre o rebran aquest any subvencions per aquest tema.
14/3/08
Petit Comité
Amb aquest nom, Anna Font dona títol al seu blog, una finestra oberta al màgic món de la il·lustració. Mis pequeñas cosas és una petita mostra de la seva obra, una mirada espontània i naïf del seu entorn, feu-hi una ullada clicant aquí, estarà encantada de llegir els vostres comentaris!4 pinzellades de la seva carrera:
Postgrau d'il·lustració a EINA (2006) Il·lustració y pintura al taller 4 PINTORS, Barcelona. Exposicions col·lectives: Obsessions (Gavà, Sabadell, Barcelona) CITA 2004 (mercat d'art de petit format) Exposicions individuals: Naïf Naïf (Gavà, Sant Pere de Riudebitlles, Barcelona)
Actes commemoratius del 7è Aniversari de la Proclamació de la República
Dijous 3 d’abril a les 19 hores
Conferència: “ La II República: una esperança dins una Europa agitada”
A càrrec del Dr. Carles Santacana i Torres, professor d’ Història Contemporània de Barcelona.
---------------------------------
Dilluns 14 d’abril a les 19:30 hores
Acció Teatral: “14 d’abril”
Viatge de la mà dels seus protagonistes a la memòria d’un poble: el Prat
Repartiment: Maite Besora, Pau Bou, Blanca Pàmpols, Arnau Puig, Núria Sanahuja, Albert Riballo,
Direcció: Blanca Pàmpols
Dramatització de fragments de textos de: Demetrio Deriain, Josep Pujol, Ramona Via, Moisès Llopart, Marie Panabiere, Marga Gómez, Joan Montblanc, Josep Ferret, Rafael Alberti i Francisco Franco.
---------------------------------
Aquests dos actes tindran lloc al Museu del Prat, segon pis del Centre Cultural Torre Balcells.
Entrada lliure. Aforament limitat.
Aurora. Temps de República (1931-1939)
Exposició oberta fins el 14 d’abril
De dilluns a divendres, de 17 a 20 hores
Dissabtes, d’ 11 a 14 hores
Tancat els diumenges i festius
Conferència: “ La II República: una esperança dins una Europa agitada”
A càrrec del Dr. Carles Santacana i Torres, professor d’ Història Contemporània de Barcelona.
---------------------------------
Dilluns 14 d’abril a les 19:30 hores
Acció Teatral: “14 d’abril”
Viatge de la mà dels seus protagonistes a la memòria d’un poble: el Prat
Repartiment: Maite Besora, Pau Bou, Blanca Pàmpols, Arnau Puig, Núria Sanahuja, Albert Riballo,
Direcció: Blanca Pàmpols
Dramatització de fragments de textos de: Demetrio Deriain, Josep Pujol, Ramona Via, Moisès Llopart, Marie Panabiere, Marga Gómez, Joan Montblanc, Josep Ferret, Rafael Alberti i Francisco Franco.
---------------------------------
Aquests dos actes tindran lloc al Museu del Prat, segon pis del Centre Cultural Torre Balcells.
Entrada lliure. Aforament limitat.
Aurora. Temps de República (1931-1939)
Exposició oberta fins el 14 d’abril
De dilluns a divendres, de 17 a 20 hores
Dissabtes, d’ 11 a 14 hores
Tancat els diumenges i festius
11/3/08
Art digital- INTERFERENCES. Pantalles, ordinadors i mòbils
Darrerament hi ha moviment, interferències, al museu d’Història de L’Hospitalet. Dos antics alumnes del màster d’art digital de la UPF estan preparant pel mes que ve una exposició diferent del que s’acostuma a veure al museu. L’art digital entra per la porta gran: una pantalla de 2 metres d’ample amb vida pròpia que reacciona davant les radiacions electromagnètiques dels mòbils (trucades i sms) dels mateixos visitants de l’expo. Les imatges intenten recordar un organisme viu, mutant, que creix i es desenvolupa, i que assumeix en ell les noves modificacions que les radiacions li generen.El projecte INTERFERENCES ja s’havia dut a terme amb el MAD04 a l'espai O del Caixafòrum, ara farà dos anys, i és obra de Matteo Sisti Sette i Maribel Pozo Ruiz.
De moment només s’estan fent proves, però ja crea expectativa la futura reacció del públic assidu al museu, així com si hi veurem desfilar cares noves.
To be continued
10/3/08
El Quadern Gris
A la classe sobre TIC vam parlar del blog WW1: Experiences of an English Soldier, que publicava dia a dia les aventures i desventures d’un soldat anglès durant la primera guerra mundial, partint de la correspondència que conservava un dels seus descendents.
Doncs bé, seguint aquesta moda dels blocs històricoliteraris, dissabte passat es va començar a publicar BLOQG, on es penjaran, 90 anys més tard, les anotacions que Josep Pla va anar fent al seu Quadern Gris. És una iniciativa de l'associació Xarxa de Mots i la Fundació Josep Pla.
Doncs bé, seguint aquesta moda dels blocs històricoliteraris, dissabte passat es va començar a publicar BLOQG, on es penjaran, 90 anys més tard, les anotacions que Josep Pla va anar fent al seu Quadern Gris. És una iniciativa de l'associació Xarxa de Mots i la Fundació Josep Pla.
L´orgull de l´absència
L´orgull de l´absència.
La bellesa íntima de la dona feta fotografia.
Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès
Del 13 de març al 11 de maig de 2008
Sota el títol L´orgull de l´absència la fotògrafa molletana Judith Vizcarra mostra la transformació del cos extern de la dona, imposada per les circumstàncies d´una malaltia, el càncer, i d´una intervenció, la mastectomia. Aquest canvi produeix també una mutilació íntima que nomès la dona pot entendre i copsar.
Aquest projecte artístic té per objectiu, mostrar la bellesa interior de les models a través de la fotografia. Neix d’una trobada entre la fotògrafa i Montserrat Rovira, afectada per una mastectomia. És un projecte que va creixent a mida que s’afegeixen més persones afectades per la mateixa malaltia, el que el converteix en un procés en curs.
Al llarg de la Història de l´Art la imatge de la dona ha estat tractada mitjançant un ampli repertori destinat a satisfer la mirada de l´home. Per tal d´arribar al seu objectiu es creaven imatges de les propies fantasies masculines, sempre lligades a l´ideal de bellesa femení, la dona jove incorruptible pel pas del temps.
Aquesta exposició descobreix com la bellesa i l´erotisme tenen més a veure amb la vida que amb el cánon de bellesa imposat per la tradició i pel tractament de la feminitat. Aconsegueix mostrar la bellesa dels cosssos on es poden veure les petjades de les seves vivències, concretament de la malaltia superada.
Tant per les models que hi participen com per la mirada de l´artista, la mostra exemplifica l´essencia femenina del coratge de les dones i la sensibilitat d´una dona per captar-ho mitjançant imatges. L´artista ens apropa a la bellesa, la força i el dolor íntim d´unes dones que s´han sobreposat a la mutilació de la seva imatge i de la seva ànima, per continuar la seva trajectòria. Aquestes obres ens permeten mirar amb intenció i endinsar-nos en aquests cossos que rebutjen el victimisme i reflecteixen la realitat física més dura per arribar a la bellesa més profunda, la de la seva ánima.
La bellesa íntima de la dona feta fotografia.
Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès
Del 13 de març al 11 de maig de 2008
Sota el títol L´orgull de l´absència la fotògrafa molletana Judith Vizcarra mostra la transformació del cos extern de la dona, imposada per les circumstàncies d´una malaltia, el càncer, i d´una intervenció, la mastectomia. Aquest canvi produeix també una mutilació íntima que nomès la dona pot entendre i copsar.
Aquest projecte artístic té per objectiu, mostrar la bellesa interior de les models a través de la fotografia. Neix d’una trobada entre la fotògrafa i Montserrat Rovira, afectada per una mastectomia. És un projecte que va creixent a mida que s’afegeixen més persones afectades per la mateixa malaltia, el que el converteix en un procés en curs.
Al llarg de la Història de l´Art la imatge de la dona ha estat tractada mitjançant un ampli repertori destinat a satisfer la mirada de l´home. Per tal d´arribar al seu objectiu es creaven imatges de les propies fantasies masculines, sempre lligades a l´ideal de bellesa femení, la dona jove incorruptible pel pas del temps.
Aquesta exposició descobreix com la bellesa i l´erotisme tenen més a veure amb la vida que amb el cánon de bellesa imposat per la tradició i pel tractament de la feminitat. Aconsegueix mostrar la bellesa dels cosssos on es poden veure les petjades de les seves vivències, concretament de la malaltia superada.
Tant per les models que hi participen com per la mirada de l´artista, la mostra exemplifica l´essencia femenina del coratge de les dones i la sensibilitat d´una dona per captar-ho mitjançant imatges. L´artista ens apropa a la bellesa, la força i el dolor íntim d´unes dones que s´han sobreposat a la mutilació de la seva imatge i de la seva ànima, per continuar la seva trajectòria. Aquestes obres ens permeten mirar amb intenció i endinsar-nos en aquests cossos que rebutjen el victimisme i reflecteixen la realitat física més dura per arribar a la bellesa més profunda, la de la seva ánima.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
